XXè Curs d'estiu del GEN - Fundació Relleu

LA VIA EUROPEA
4, 5, 6 de juliol de 2001, Barcelona

El passat mes de juliol es celebrà el XXe Curs d’estiu del Gen-Fundació Relleu sota el tema general de La Via Europea. Es partí de la màxima de l’anterior Curs formulada pel seu director Jordi Sales i Coderch: “els problemes catalans actuals són problemes europeus” i sota aquests pensament ens orientàrem.

La matèria central del curs era la història. La falta de consciència i de formació històrica és també una de les constants a insistir per part de la Fundació Relleu.

Els catalans tenim un doble dèficit: un total desconeixement de la nostra història sumat a una gran època de marxistització, simplificació amputadora de la mateixa, que aboca la nostra ciutadania a un analfabetisme preocupant.

Les lliçons de Salvador Claramunt (catedràtic d’història medieval de la UB): “Les constants de la Unió Europea”, Jordi Casassas (catedràtic d’història contemporània de la UB) “Europeismes i mediterraneïtat: encontres i desencontres”, Jordi Galí (pedagog) “Les arrels d’Europa”, i Josep Mª Ballarín (capellà i escriptor): “Sant Benet Pare d’Europa” són un exemple de l’èmfasi posat en la història.

Això però ha estat una de les constants dels cursos del GEN que ara han arribat a la vintena: el defugir d’una immediatesa, de l’anècdota, per anar a un treball de fons. Per això tots els temes al llarg d’aquests vint anys han defugit un localisme tractant-ho tot en termes de civilització, i també s’ha defugit d’un estar al temps i per això s’ha cercat un treball en les arrels. S’ha fugit del que Jordi Galí i Herrera ha denunciat moltes vegades, preocupant-se d’un “ara i aquí”. Aquest “ara i aquí” es diu postmodernitat i també fou tractat per Dídac Ramírez (economista i filòsof) en la seva intervenció: “L’impacte de la postmodernitat”.

Segurament Europa la configuren molts elements, un d’essencial és la seva cultura. La cruïlla cultural d’Europa fou descrita per Josep Minguell (pintor): “L’ànima artística europea”.

Quan parlem de diferències entre Europa i Amèrica segurament una de les més importants és a nivell econòmic. L’economia europea té un tarannà molt diferent que l’economia nord-americana. Això és gràcies en gran part a que a Europa predominen les empreses familiars. De l’empresa familiar precisament ens en parlà Manuel Alías Echevarría (soci director d’Arthur Andersen). Cloent les conferències i sota el títol del curs “La via europea” parlà Jordi Sales i Coderch (filòsof i director de la Revista Relleu).

Dins del curs tingueren lloc dues taules rodones: una sobre la temàtica de l’ espai de la comunicació a Catalunya, amb la intervenció de Miquel Calçada, Miquimoto, (director del grup Flaix), Vicent Sanchís (director de l’Avui) i Vicenç Villatoro (diputat al Parlament i director cultural de la Fundació Enciclopèdia Catalana), que moderà Manel Canals. En l’exposició es posaren de manifest les realitats i mancances del mercat i els productes d’edició i comunicació catalans. Tot i així s’afirmà que el mercat català és un mercat de deu milions de consumidors potencials i l’èxit rau precisament en fer productes de qualitat; també la tensió entre l’oferta i la demanda d’aquest mercat, que si en els nivells locals i immediats mostra una clara preferència per la llengua catalana s’aboca al castellà quan de productes de gran consum o de masses es tracta; en aquest context de l’ economia globalitzada la gran dificultat de crear precisament un gran grup empresarial de cultura i vocació catalanes és precisament el caràcter familiar dels tres grans grups (Z, Godó, Planeta) que juntament amb la seva baixa consciència de país difícilment uniran els seus esforços en una empresa conjunta. La segona taula rodona va ser dedicada a la política europea i comptà amb la intervenció de Joan Lluís Pérez Francesc (director de l’Inheca –Institut d’estudis humanístics Miquel Coll i Alentorn–, i professor de dret constitucional de la UAB), Isidre Molas (historiador) i Joaquim Trigo (economista), que moderà Mª Àngels Orriols.

El darrer dia, amb un concert de Miquel Àngel Marín de clarinet i un quartet vocal es celebrà el XXè aniversari del curs d’Estiu.

Als anys vuitanta i noranta els cursos d’Estiu del GEN van ser una instrument de formació complementari i necessari als de l’escola i la Universitat. Adreçat als joves del Principat i moltes vegades també al País Valencià i les Illes, els cursos s’han celebrat ininterrompudament des del 1982. Basats en un pensament filosòfic, històric i cultural d’alt nivell, han insistit en dues premisses: l’estudi aprofundit i l’acció sobre la realitat. Estudi i acció han portat desenes de joves a la política o a l’activisme universitari (FENEC), cultural, social o eclesiàstic. Des de fa quatre anys la Fundació Relleu (nascuda de gent del GEN) ha adoptat el curs i l’ha obert a totes les edats.

El nostre proper curs d’estiu (XXè) es titularà de ben segur “la formació del ciutadà”. Quins són els deures d’un ciutadà europeu? Qui és? Quina és la seva identitat? En definitiva “qui forma al ciutadà”? Un curs que serà una continuïtat en el pensament i en el temps.

Jordi Barnadas
Raimon Terrades