Vigència de Raimon Galí­

... En alguns moments, quan hi ha hagut una gran hegemonia intel·lectual d'un signe que no era el d'en Raimon Galí, he de reconèixer que, molts cops, els qui veníem de Galí, no hem sabut reaccionar prou...

... La moral de l'esforç, de la responsabilitat, la moral de la jerarquia, de la solidaritat entesa com una conseqüència del fet de saber que no podem donar seguretat i això vol dir que ens hem de donar, encara que després sempre sortim escaldats. També això formava part del mestratge de Galí.

... Galí deia l'any 53 o 54, quan el vam conèixer, que llavors érem en una cruïlla. Sempre som en una cruïlla. Llavors hi érem. I ara hi tornem a ser. En una cruïlla política i de tota mena. En una cruïlla en el camp de les idees també. I com que el País, en certs aspectes, ha millorat moltíssim respecte dels anys 50, però com que també, en altres aspectes, se li han agreujat els riscos i les amenaces, resulta que si, una altra vegada, pensem que això sols ho podem resoldre des de la política, en el sentit més estricte de la paraula i no a través de recórrer a les forces profundes que hi ha al nostre país, que hi són... i a base de pensar que, no sols amb la política tirarem endavant, sinó també amb mística, amb convicció, amb vivència molt profunda i molt autèntica de les coses, de les realitats tan individualment com col·lectiva, ara... en aquesta cruïlla... no ens en sortirem...

... I un cert desballestament en el País hi és. I no penso ara en termes de política, perquè no em toca. Però un cert desballestament, un cert desconcert, una certa desorientació, hi és. I això no ve sols dels plantejaments polítics. Ve dels plantejaments intel·lectuals. Ve del tipus de valors que hem acceptat o que hem rebutjat. Ve de la nostra reflexió ètica. Ve de la nostra capacitat de compromís. Ve de totes aquestes coses de les quals el pensament de Raimon Galí ens havia advertit. I, per tant, ara, aquest pensament i aquests valors els tornem a necessitar i els hauríem de saber aplicar sense els complexos... que alguns cops hem tingut. Perquè ara ja sabem que, moltes de les idees intel·lectuals contra les quals no vam saber reaccionar adequadament, en un moment determinat i que Galí ens va tirar en cara, eren errònies. Ara ho sabem. Hi ho diu ja tothom, potser privadament, en alguns casos, potser en veu baixa, sí, però ara hi ha ja molta gent que ho diu. Doncs ara, amb coratge, aquestes idees les hem de fer nostres.

Dues coses importants:

Primer. Abans s'ha dit que Raimon Galí va viure anys de desert. I d'això (i és autocrítica) ens n'hem de fer responsables molts. Molts. Però evidentment, jo també.

L'altra cosa que volia dir és que aquests valors, ja ho he dit, són i tornen a ser més importants que mai. No ens en sortirem només a base de llegir llibres de política i de sociologia, de l'últim autor novedós que sap de sociologia i d'economia i que, a més, té un bon agent literari i ven molt. No. A base d'això sol no ens en sortirem.

I també coses esperançades ... Un bon company meu, que és jove, té 26 anys, com quan jo vaig conèixer Galí, l'altra dia citava Raimon Galí. I això ara, de tant en tant, es va produint. Gent que sap que només amb política no es va endavant.

L'ultima cosa ja. Una frase de Galí: "Nosaltres els catalans alguna cosa de potent hem de tenir dins nostre ja que hauríem d'haver desaparegut. Amb les derrotes successives i l'evolució històrica que hem tingut... i essent com és Catalunya un poble gran, però petit. I si no, mireu els veïns que tenim. Tan sols i amb les nostres pròpies falles.... i malgrat això, som on som. I donem tants maldecaps a tanta gent i això que no ho fem pas tan bé.... Així doncs, alguna cosa, alguna qualitat, alguna potència, alguna energia interior portem a dins, alguna potència té el nostre País."

Així ho deia Galí i així ho crec jo també.