The reader, d'Stephen Daldry

El lector és una adaptació al cinema de la novel·la homònima de l’escriptor i jurista alemany Bernhard Schlink que relata una història d’amor entre Michael Berg, un jove estudiant de 15 anys, i una dona, Hanna Schmidt, que té el doble d’edat que ell. La novel·la, igual que la pel·lícula, està ambientada en la segona meitat del segle XX en l’Alemanya de postguerra, tenint com a rerefons les petjades de l’holocaust. Michael, anant del col·legi a casa seva, cau malalt i és rescatat per Hanna. Una vegada recuperat busca a Hanna per a donar-li les gràcies i comença d’aquesta manera un apassionat idil·li entre tots dos. Hanna troba un immens plaer en les lectures que li fa Michael, a la vegada que la seva relació física es fa més profunda. Hanna, però, desapareix misteriosament un dia deixant Michael confús i desconsolat. Vuit anys més tard, quan Michael estudia dret, assisteix als judicis pels crims nazis i troba de nou Hanna com a acusada en el judici.

És aquí on Michael descobrirà un profund secret que tindrà un gran impacte en la vida d’ambdós. L’idil·li inicial es convertirà en drama i acabarà en tragèdia. Michael no sols descobreix el passat nazi de Hanna, sinó que s’adona que el seu plaer per la lectura era pel seu analfabetisme. En el judici, Hanna assumeix la culpa d’un acte que no podia haver comès, perquè no sabia llegir ni escriure, però prefereix l’autoinculpació abans que reconèixer el seu analfabetisme. Hanna és el símbol ambigu de la relació dels contemporanis de Hitler amb l’Holocaust. El seu analfabetisme simbolitza el de tota una generació que desconeixia probablement els horrors del nazisme, però també és el símbol del col·laboracionisme d’alguns, o de molts, amb el règim de Hitler. No és per casualitat que el director de la pel·lícula hagi introduït en la seva narració la referència a una obra emblemàtica sobre la culpabilitat alemanya en relació al nazisme: Die Schuldfrage de Karl Jaspers, una obra que va denunciar en el seu dia la part de culpa que tenien els alemanys envers el règim nazi.

Hanna, finalment, és acusada d’assassinat i ha de complir condemna a la presó. És una persona totalment sola que només es relaciona amb Michael, que ara ja està casat i ha format una família. Ell li escriu cartes i li recomana llibres que ella anirà llegint a la presó. Aquí és
on Hanna aprèn a llegir, amb tot el sentit simbòlic que té aquesta expressió. Essent ja a prop el final de la condemna, la directora de la presó insisteix a Michael perquè ajudi Hanna, cosa que ell finalment accepta, però no serà necessari: el dia que va a buscar-la, Hanna s’ha suïcidat. Els llibres que havia llegit a la presó li han servit de cadafal. La petita quantitat de diner que encara posseïa la deixa en herència a l’única supervivent de la tragèdia que va tenir lloc en cremar-se una església les portes de la qual ningú no va obrir quan Hanna era guardiana de les presoneres nazis.

La pel·lícula no pretén fixar-se únicament en l’època històrica nazi. El seu plantejament adquireix una dimensió universal que apunta a l’ésser humà, als seus actes i, sobretot, a les seves culpes i a les seves responsabilitats. Podria llegir-se, fins i tot, tenint com a referència l’obra Crim i càstig de Dostoievski. El perdó i la reconciliació, sense oblidar la culpa i la responsabilitat, van més enllà de la visió merament jurídica i punitiva. Potser no és per casualitat que l’autor de la novel·la sigui jurista, ni que hagi utilitzat aquest gènere literari per expressar allò que escapa al dret. Hanna no és presentada com un personatge monstruós, sinó com un símbol ple d’ambigüitat que, finalment, se’l pot odiar o compadir, perdonar o condemnar. Aquesta és, potser, la gran lliçó que deixa la pel·lícula a l’espectador: la reconciliació a través del perdó, que no és oblit, sinó gratuïtat. Una pel·lícula catàrtica, com ho ha estat, entre altres, La vida de los otros.

---

Fitxa Tècnica

Duració: 124 min
Direcció: Stephen Daldry
Guió: David Hare; basat en la novel·la
homònima de Bernhard Schlink
Fotografia: R. Deakins i C. Menges
Música: Nico Muhly
Muntatge: Claire Simpson
Repartiment: Ralph Fiennes, Jeanette Hain, David Kross, Kate Winslet, Sussane Lothar, Alissa Wilms.