Testimonis d'esperança per a la nostra vida
Joan Manuel Gutiérrez Delgado
Catalunya Cristiana, Editorial Scripta. Barcelona, 2001
El setmanari Catalunya Cristiana ha publicat en forma de llibre el recull d’articles signats per Joan Manuel Gutiérrez Delgado al llarg de 30 anys. Aquest articles periodístics tenen la virtut d’ésser, com el seu gènere imposa, breus i clars. Dos motius del tot necessaris per divulgar la valuosa obra dels pensadors cristians del segle XX.
Una ràpida enquesta, feta sense cap rigor estadístic, m’ha fet adonar de la necessitat d’aquest llibre. He preguntat a varis universitaris per noms com Congar, Lubac o Bergson. El resultat ha estat sonor: ni p. idea (valgui, en aquest cas, per la gravetat dels fets, aquesta llicència literària).
Si algunes vegades hem fet estralls de l’estat actual de les idees entre els joves no estarà de menys recordar que ni Blondel, ni Berdiáev ni Chesterton són coneguts ni molt menys llegits. D’aquí la novetat d’aquest llibre. Amb un breu resum s’aproxima a una pila de gent que ha reflexionat des de la perspectiva cristiana. En un format ampli, i encapçalat amb una fotografia, hom entra, sense més, en el fons intel·lectual de persones com Marcel, Shutz, Lubich, Mauriac, Riba o Bonhoeffer.
L’esforç pedagògic de Joan Manuel Gutiérrez Delgado és d’agrair. El descobriment del segle XX es fa palès de la mà dels seus pensadors. L’exemple de vida i d’esforç igualment s’hi fa present. Els homes i dones del segle passat no van viure al marge de l’esperança salvadora del Crist. Ben al contrari, malgrat les dues guerres mundials i els mils avatars del progrés tecnològic, aquells intel·lectuals van saber veure la presència viva del Déu fet home. Per això, no van dubtar a escriure’n les seves virtuts. Des d’opcions i angles diferents. Amb matisos. Però sempre fidels al sentit de la veritat cristiana.
La selecció de l’autor, òbviament no és exhaustiva. Tot i així, sorprèn gratament la inclusió de noms com Riccardi, King, Maritain o Guardini. O d’altres com Ratzinger, Zubiri o Câmara. Al final són 33 noms d’un abast extraordinari. En ells, l’eix cristià i el de la ciència sumen en forma d’una vida de lluita. El combat intel·lectual, en aquest sentit, pren una nova dimensió. Esdevé noble i honest. Franc. Per poc que hom s’endinsi en la trajectòria d’aquests 30 homes i 3 dones (Stein, Lubich i Teresa) hi ha un tret que no falla i que enganxa: la llibertat d’esperit. En tots ells, hi veig, sens dubte, una certesa. Aquella que explica l’encíclica Fides et Ratio de Joan Pau II. Perquè tenir por de cercar la veritat? Perquè creure d’arrencada que no hi ha tal veritat? Com diu Fides et Ratio, no tinguem por d’anar al combat tot esperant topar amb la veritat. No hi ha més temps pel divorci entre la ciència i la fe. Tot. Tot és obra de Déu, malgrat els homes vulguem dividir-ho, fent-ne coses aïllades. És així, com m’explico el títol del llibre: testimonis d’esperança per a la nostra vida. No hi ha desencís possible si tota la vida mira l’eternitat, de cara, amb amor.
Finalment, tot s’ha de dir, el llibre és simple (potser aquesta és la novetat). No hi ha extravagàncies filosòfiques ni termes tècnics. En tot cas el lector agut haurà d’ampliar sobre un determinat personatge, si hi està més interessat. Però l’objectiu del llibre s’haurà satisfet amb escreix. Haurà servit a bastament a la causa de promoure referents sòlids als cristians i gent de bona fe d’avui.