Taula rodona: Globalització i civilització a Catalunya

XXIIè Curs d’Estiu del GEN-Fundació Relleu Barcelona, 4 de Juliol de 2003
Escola Sant Gregori

El dijous 3 de juliol d’enguany, dins del XXII Curs d’Estiu Europa com a missió, tingué lloc la taula rodona Globalització i Civilització a Catalunya. Moderada per Lluís Sagarra, economista, hi intervingueren els ponents: Pere Puig, professor d’economia d’ESADE; Xavier Roig, empresari i escriptor; Ramon Tremosa, professor de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona.

La taula començà amb una breu presentació dels ponents. Acte seguit, prengué la paraula el Sr. Ramon Tremosa. La seva primera consideració fou que Catalunya porta molt de temps globalitzant-se. Primer expandint-se cap al mercat espanyol i, més endavant, cap a l’europeu, amb un creixement radical d’aquest mercat produït els últims vint anys (el 2001 el mercat internacional català era similar al seu mercat espanyol, essent el mercat interior català un 30% del PIB). Pel que fa al nivell global, les tres quartes parts de les exportacions es fan a Europa. Quan parlem de globalització, ara per ara és, doncs, dins del continent propi. Situats en aquest context, cal remarcar que, de 25 països, Catalunya ocuparia el lloc número 12; Catalunya és una potència productiva, amb un PIB més gran que el d’alguns països europeus. És també una potència exportadora, amb una marcada línia ascendent. Pel que fa a la seva comparació amb les regions europees, és una de les 14 grans regions, de les 166 regions que hi ha. Pel que fa a empresa i món globalitzat, es pot establir –mirant Europa i el món– que no és incompatible ser un país petit i tenir empreses grans. En el context europeu, 3 de les 500 empreses més grans per capitalització borsària són catalanes (Gas Natural, Aventis, i, podríem dir, Terra). I aquí, l’economia catalana té una mancança: Catalunya és una potència productiva però no té grans multinacionals. Les causes que s’apunten: Catalunya forma part d’un estat tancat, excepte els darrers 25 anys; té predisposició per la petita i mitjana empresa per manca d’estat propi. Pel que fa a la seva hipotètica eficiència econòmica com a estat, no sembla que la seva petita dimensió pogués ser un obstacle. De fet hi ha una realitat: paral·lelament a l’obertura dels mercats, a la seva globalització, a la seva unificació, s’observa una desintegració política, més estats. En tot cas, sembla clar que les grans empreses dels països petits han comptat amb el recolzament incondicional dels seus estats, fet del qual no han pogut gaudir les empreses catalanes. Malgrat totes aquestes mancances, hi ha actualment 109 grans empreses amb capital català i seu a Catalunya, de les quals una desena podrien passar a ser multinacionals i situar Catalunya al mapa empresarial mundial. Cal dir, també, que els tres primers grans grups empresarials són entitats financeres (el Grup La Caixa, el Banc Sabadell i el Grup Caixa Catalunya). Hi ha, per tant, un sector financer autòcton potent per finançar l’expansió de les empreses catalanes. Ramon Tremosa acaba la seva exposició amb una reflexió sobre el principal obstacle de l’economia catalana en el procés de globalització: la manca de confiança; costa que les empreses cooperin entre elles, fet que es demostra amb l’excés d’empresa familiar.

Seguidament, agafà la paraula el Sr. Xavier Roig, el qual parlà des de la seva experiència professional com a alt directiu d’una multinacional. Segons el seu parer, Catalunya s’ha globalitzat força, sobretot tenint en compte la seva petita dimensió. Sembla, però, que encara no s’acabi de creure els avantatges d’aquesta globalització. I els grans avantatges són poder accedir a uns mercats internacionals que són molt potents i amb unes perspectives de creixement enormes. Té, però, inconvenients, un dels quals és l’excés d’informació. Per tant, si no s’està preparat per a aquesta globalització, i si no es regula, si no s’organitza el tràfic, els països petits poden trobar-se amb un gran risc. Avantatges però risc, pel simple fet que els missatges que els països envien per promocionar la seva indústria, els seus productes, poden dissoldre’s en una infinitat d’altres de la mateixa naturalesa. Hi ha milers de productes i d’ofertes. La globalització requereix, per tant, una certa reglamentació i una certa uniformització. Així doncs, com s’ho pot fer Catalunya per donar-se a conèixer i perquè els productes catalans tinguin prestigi per se? Com Catalunya pot crear una imatge de marca de prestigi? Aquest és el gran repte de cara a la globalització. Això requereix una reglamentació –sense entrar en el reglamentisme encarcarant–, una acció de poder, un pla estratègic de país més enllà dels quatre anys de mandat electoral. I és que no només ens cal autogovern per reafirmar-nos com a país, sinó per tenir un govern i unes institucions que puguin donar a Catalunya una forma davant del món. Que se sàpiga que un producte és català, i que pel fet de ser-ho té uns determinades característiques. Aquest prestigi, d’una manera natural s’ha aconseguit en algunes àrees, com és ara la del sector audiovisual de dibuixos per a infants. Per finalitzar, considera que l’empresariat ho ha fet força bé, des del punt de vista de la globalització, i que no tenir grans empreses és conseqüència d’un forat en les accions de govern, perquè, en determinades circumstàncies, són precisament els governs, tant amb la seva impulsió com amb el seu recolzament, els que permeten grans iniciatives empresarials. En tot cas, Catalunya ha de protegir-se, no del fet que els altres venguin a casa nostra, sinó protegir-se en el sentit que els productes catalans estiguin ben blindats, que surtin a l’exterior amb cara i ulls i que la gent, quan els compri, sàpiga que allò és un producte català.

Finalment, va prendre la paraula el Sr. Puig. D’entrada exposà tota una sèrie de consideracions al voltant de la globalització.

La globalització implica un creixement dels mercats, no tant sols cap enfora, sinó també cap endins. Uns mercats més lliures, menys regulats, menys intervinguts i amb un millor funcionament, ho han ocupat tot. I una de les coses positives que poden fer és disciplinar i ajudar a coordinar la interacció, no tant sols entre els individus privats, sinó entre aquests i l’element públic. L’altre element de la globalització és la penetració de les inversions; cada vegada hi ha més mobilitat internacional de capitals i empreses amb més llibertat per entrar als espais. Un tercer element és la flexibilització de tota mena de formes de regulació. Disminució de la intervenció i, sobretot, de les xarxes de protecció.

Finalment, la globalització ha provocat que els governs perdessin graus d’autonomia, en la mesura en que han de tenir molt present què és el que els mercats financers avaluen de les seves polítiques pressupostaries i fiscals.

S’han esgrimit, fins hi tot en base a les mateixes dades, una sèrie d’arguments tant a favor com en contra de la globalització. A favor de la globalització podrien ser: els fluxos creixents del comerç i de les inversions serien potenciadores del creixement econòmic i del benestar, de l’ocupació, del PIB; permetre a les economies exportadores l’atracció d’inversions; que la competència creixent és un incentiu per a la millora, per a la innovació; fins hi tot s’hi ha vist la base per a la democratització de països, creixement

de la seva classe mitjana... Arguments en contra serien: competència injusta derivada de manca de respecte pel medi ambient i el treball infantil i la correlativa destrucció de llocs de treball i desinversió en països amb regulacions socials més estrictes; contagi fàcil de les crisis econòmiques i financeres entre els països;

Vist tot això, considera que, tot i que la globalització té elements que poden ser perversos, cal defensar una política gradual, sistemàtica, d’aproximació cap a un món més lliure, amb regulacions adequades, que facin possible que els fluxos de mercat de tota mena de bens i serveis estiguin a l’accés dels països menys desenvolupats.

Acabà la seva exposició fent un resum, en cinc nivells, del perfil de l’empresariat català, destacant-ne tant les virtuts (esperit empresarial, emprenedor, innovador; reputació solvent; obertura), com els defectes o, fins i tot, reversos d’aquestes mateixes virtuts (una certa avarícia; predilecció per allò petit i dificultat per a tenir socis; aproximació al poder per interès; certa aversió al risc)

Després de les exposicions dels ponents es passà al debat entre ells mateixos, on van coincidir amb l’ajuda institucional i la cooperació inter i extra sectorial com a dos motors molt importants per a la internacionalització de les nostres empreses. La tanda de preguntes clogué l’acte.