Sobre la independència

Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles que l’han lligat a un altre i prendre entre les nacions de la terra el lloc separat i igual que les lleis de la naturalesa i el Déu d’aquesta naturalesa li donen dret, un just respecte al judici de la humanitat exigeix que es declarin les causes que l’impulsen a la separació.

Sostenim com a evidents aquestes veritats: que tots els homes són creats iguals; que són dotats pel seu Creador de certs drets inalienables; que entre aquests drets hi ha el dret a la vida, a la llibertat i a la recerca de la felicitat; que per a garantir aquests drets s’institueixen entre els homes els governs, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats; que quan s’esdevingui que una forma de govern es faci destructora d’aquests principis, el poble té dret a reformar-la o abolir-la i a instituir un nou govern que es fonamenti en els principis esmentats, tot organitzant els seus poders de la manera que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d’aconseguir la seva seguretat i felicitat.

La prudència, és clar, aconsellarà que es canviïn per motius lleus i transitoris governs establerts d’antic; i, en efecte, l’experiència ha demostrat que la humanitat està més disposada a patir, mentre els mals siguin tolerables, que a fer justícia abolint les formes a què està acostumada. Però quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix objectiu, demostra el designi de sotmetre el poble a un despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest govern i establir nous resguards per a la seva seguretat futura.

Tal ha estat el sofriment d’aquestes colònies; tal és ara la necessitat que les obliga a reformar el seu sistema de govern anterior. La història del Rei ac-tual de la Gran Bretanya és una història de greuges i usurpacions repetits, encaminats tots ells cap a l’establiment d’una tirania absoluta sobre aquests estats. Per tal de provar-ho, sotmetem els fets al judici d’un món imparcial.

Ha refusat aprovar les lleis més convenients i necessàries per al bé públic d’aquestes colònies.

Ha prohibit als seus governadors aprovar lleis d’immediata i urgent necessitat, a no ser que se’n suspengués l’execució fins a obtenir-ne el consentiment, i una vegada aconseguit les ha desatès completament.

Ha rebutjat l’aprovació d’altres lleis dictades per a l’establiment de grans districtes de població, tret que aquests renunciessin al dret de representació en el cos legislatiu, dret inestimable per a ells, però formidable només per als tirans.

Ha convocat assemblees legislatives en llocs insòlits, desagradables i lluny del dipòsit dels registres públics amb l’únic fi de molestar-los fins a obligar-los a acceptar les seves mesures.

Ha dissolt la Cambra de representants repetidament, pel fet d’haver-se oposat amb fermesa a les seves agressions contra els drets del poble.

Ha impedit durant molt de temps, després d'aquestes dissolucions, que altres poguessin ser triats; per aquesta raó, el poder legislatiu ha revertit de nou sobre el poble per al seu exercici, i ha quedat l’Estat, mentrestant, exposat al perill d’una invasió exterior i de convulsions internes.

S’ha esforçat a entrebancar el poblament d’aquests estats, obstruint per tal motiu les lleis per a la naturalització dels estrangers, refusant aprovar-ne d’altres per tal de promoure-n’hi l’establiment, i establint les condicions per a noves expropiacions de terres.

Ha obstruït l’administració de justícia, negant la seva aprovació a l’aplicació de lleis necessàries per a l’establiment del poder judicial.

Ha sotmès els jutges a la seva voluntat, per a dependre’n la titularitat dels càrrecs i també la quantitat i el pagament dels seus sous.

Ha erigit una multitud de nous càrrecs i ha enviat un eixam d’oficials a xuclar la sang al nostre poble.

Ha mantingut entre nosaltres, en temps de pau, exèrcits permanents, sense el consentiment del nostre poder legislatiu.

Ha convertit l’exèrcit en una força superior i independent del poder civil.

S’ha unit a altres per tal de sotmetre’ns a una jurisdicció estranya a la nostra Constitució i no reconeguda per les nostres lleis, donant conformitat als seus actes legislatius fingits:

Per l’esquarterament de grans quantitats de tropes armades entre nosaltres;

Per haver-les protegit, en un judici fals, del càstig per diversos assassinats comesos contra els habitants d’aquests estats;

Per haver interromput el nostre comerç amb totes les altres parts del món;

Per haver-nos imposat impostos sense el nostre consentiment;

Per haver-nos privat, en moltes ocasions, dels beneficis dels judicis per jurat;

Per haver-nos transportat més enllà dels mars per a ser jutjats per presumptes delictes;

Per haver abolit el conjunt de llibertats de les lleis angleses en una província veïna, establint un govern arbitrari i ampliant les seves fronteres, per tal de convertir-la d’una vegada per totes en un exemple i un instrument adequat per a introduir el domini absolut en aquestes colònies;

Per haver suprimit els nostres furs, abolit les nostres lleis més valuoses, i alterat fonamentalment les formes dels nostres governs;

Per haver suspès les nostres assemblees legislatives, i declarat a si mateix investit amb el poder de dictar lleis per a nosaltres en tots els casos, qualssevol que siguin.

Ha renunciat al govern aquí en posar-nos fora de la seva protecció i declarar-nos la guerra;?

Ha saquejat els nostres mars, devastat les nostres costes, incendiat les nostres ciutats i destruït les vides del nostre poble.

Està transportant, en aquests moments, grans exèrcits de mercenaris estrangers per tal de completar l’obra de mort, desolació i tirania, ja començada en circumstàncies de crueltat i perfídia, amb prou feines comparable als temps més bàrbars, i totalment indigna del cap duna nació civilitzada.

Ha compel·lit els nostres conciutadans fets presoners en alta mar a portar armes contra la seva pàtria, i els ha fet botxins dels seus germans i amics;

Ha excitat insurreccions internes entre nosaltres, i ha procurat igualment provocar els habitants de les nostres fronteres, els indis salvatges cruels contra nosaltres als habitants de les fronteres, amb el mètode ja conegut de fer la guerra que esdevé la indiferent destrucció de totes les edats, sexes i condicions.

En cada etapa d’aquestes opressions, hem demanat justícia en els termes més humils: a les nostres repetides peticions se’ns ha contestat només amb repetits greuges. Un Príncep, el caràcter del qual queda assenyalat en cadascun dels actes que defineixen un tirà, no és digne de ser el governant d’un poble lliure.

Tampoc hem deixat de dirigir-nos als nostres germans britànics. Els hem previngut de temps en temps de les temptatives del seu poder legislatiu per a englobar-nos en una jurisdicció injustificable. Els hem recordat les circumstàncies de la nostra emigració i raure on som. Hem apel·lat al seu sentit de justícia i magnanimitat innats, i els hem conjurat, pels vincles del nostre parentesc, a repudiar aquestes usurpacions, les quals interrompran inevitablement les nostres relacions i correspondència. També ells han estat sords a la veu de la justícia i de la consanguinitat.

Hem, doncs, de convenir en la necessitat que estableix la nostra separació i considerar-los, com considerem les altres col·lectivitats humanes: enemics en la guerra i amics en la pau.

Per tant, els Representants dels Estats Units d’Amèrica, convocats en Congrés General, apel·lant al Jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en nom i per l’autoritat del bon poble d’aquestes Colònies, solemnement fem públic i declarem: Que aquestes Colònies Unides, són, i han de ser per dret, Estats Lliures i Independents; que queden lliures de tota lleialtat a la Corona Britànica, i que tota vinculació política entre elles i l’Estat de la Gran Bretanya queda i ha de quedar totalment dissolta; i que, com a Estats Lliures o Independents, tenen ple dret de fer la guerra, concertar la pau, concertar aliances, establir el comerç i efectuar els actes i providències a què tenen dret els Estats Independents.

I en suport d’aquesta Declaració, amb absoluta confiança en la protecció de la Divina Providència, hi invertim la nostra vida, la nostra hisenda i el nostre sagrat honor.

4 de juliol de 1776