Sempre fidel al servei d'aquest poble

Escriure sobre una persona recentment desapareguda és sempre difícil. Sobretot és difícil perquè la tendència a l’elogi desmesurat és inevitable. Tanmateix tractant-se de Ramon Juncosa, el més gran dels elogis es queda curt.

Es queda curt perquè en Ramon era un patriota de cap a peus, que va dedicar la seva vida al servei d’aquest poble. I no ens equivoquem pas. Si diem aquest poble, ens estem referint a aquest tros allargassat de terra mediterrània que s’estén de Fraga fins a Maó, i de Salses fins a Guardamar. Un país esquarterat. Un país sense nom. Un país però que en Ramon, dia a dia, tossudament, silenciosament, ajudava a reconstruir.

En Ramon fou un home dedicat en cos i ànima al nostre redreçament nacional, a la reconstrucció tenaç i persistent del país. Des de la seva opció personal d’home de partit, intuïa perfectament els projectes i les iniciatives d’àmbit nacional, i sempre hi donava suport. El recordarem present als Premis Octubre de València, a les trobades patriòtiques de Perpinyà.

Per damunt de tot, voldria remarcar que en Ramon fou un home bo. D’aquelles persones amb qui et sents acollit parlant, dialogant, amb una bonhomia desbordant, sabent tant des de la paraula com des dels silencis compartits que treballes en el mateix bàndol.

No és gens estrany doncs el rosari d’articles, de cartes al director, d’escrits que, de manera constant, s’han anat publicant des del mateix dia de la seva mort.

Voldria també deixar constància que en Ramon Juncosa fou un amic de la Fundació Relleu i de les seves associacions adherides. Molts cops ens va acompanyar en trobades i jornades de reflexió. El recordarem a Poblet, on celebràrem els 15 anys del Grup d’Estudis Nacionalistes (GEN), i més recentment, la passada primavera, en la celebració dels 80 anys de Mossèn Ballarín als Jesuïtes de Sarrià.

Moltes gràcies, Ramon, per haver estat entre nosaltres. Moltes gràcies perquè segueixes entre nosaltres.