Ressenya del XXVè Curs d'Estiu
El passat mes de juliol se celebrà el XXVè curs d'estiu del Gen i la Fundació Relleu sota el títol "Una nació europea de ciutadans lliures". El curs s'organitzà com ja és habitual en tres dies i cada un es dedicà als tres temes en què pivotava el curs: l'Art, la llibertat i Europa.
"(...) Aquest curs a l'entorn de l'Art, la llibertat i Europa vol oferir la possibilitat de veure'ns com el que som: una nació europea de ciutadans lliures.
La densitat de la nostra vida és més decisiva que els crits de les nostres proclamacions o la migradesa o amplitud de reconeixements aliens.
La nostra veu en debatre els problemes euro peus és la veu confiada de qui parla del que li és propi i s'esforça a portar llum al que és comú a tots els pobles europeus."
Aquest text extret del díptic del curs il·lumina el que aquest pretenia.
El primer dia dedicat a l'Art començà amb una conferència de Mn. Ballarín titulada "L'Art i la festa". Per Ballarín les festes fan les nacions. Quan el poble s'aplega és per celebrar que té més coses en comú que no que els separa. Va posar un exemple: "no sé si Catalunya és una nació, el que és segur és que Berga ho és. Berga l'ha feta la Patum i Queralt". Les festes surten del poble i aquest canta de goig. Seguidament el doctor en filosofia Gregorio Luri ens parlà "d'Europa i el mite de Prometeu". Repassà la vigència del mite i com ha anat interpretant-se al llarg de la història d'Europa: il·lustració, romanticisme, postmodernitat...
Acabà el torn de conferències Francesc Miralles amb la conferència "L'art del segle X X a revisió". A pesar de les grans diferències l'art del segle X X té una gran unitat. La història de l'art s'hauria de revisar ja que hi ha causes externes: polítiques, econòmiques, etc., que hi influeixen molt. Per exemple l'art americà de després de la Segona Guerra Mundial està imposat per uns USA que volen tenir l'hegemonia cultural. Qüestionà el paper de Duchamp i Warhol als quals Miralles considerà que tenen una influència negativa.
Després es féu un col·loqui amb Francesc Vicens, Francesc Mestre i el mateix Miralles.
Francesc Vicens destacà el boom en els últims anys de l'art contemporani. Quan ell va començar la Fundació Miró no hi havia cap més museu a l'Estat i ara n'hi ha divuit. Per a ell el segle XX s'ha de diferenciar entre abans i després de la Segona Guerra Mundial.
No té res a veure el vídeo o el body art amb les primeres avantguardes, per posar un exemple.
Francesc Mestre, entre altres coses, destacà que en l'art tothom està preocupat per entendre'l. Això no passa en altres disciplines. Francesc Miralles remarcà que la pintura s'ha suïcidat en insistir tant sobre la manca de forma: "és com si la literatura s'hagués recreat en les últimes pàgines de l'Ulisses de James Joyce. Aquesta, la literatura, va continuar explicant coses i articulant sentit".
El segon dia del curs es dedicà a la llibertat amb tres lliçons de Jordi Sales, Philippe Bénéton (al final no pogué venir) i Conrad Vilanou. Es clogué el dia amb una taula rodona sobre "llibertat i liberalisme".
Jordi Sales plantejà el títol del curs "Una nació europea de ciutadans lliures" i plantejà el fet de viure amb intensitat la vida europea i les seves contradiccions.
Conrad Vilanou articulà una conferència sota el títol "Educació i llibertat" on analitzà el concepte d'autoritat com ha anat variant i quin paper ha jugat en l'educació en l'últim segle.
La taula rodona de la nit tingué un col·loqui entre dos liberals: Francesc Marc Álvaro i Agustí d'Arana i un socialdemòcrata, Dídac Ramírez.
Francesc Marc Álvaro, com ja és conegut des del seu llibre "Els assassins de Franco" es queixà del mur gramscià que impera a Catalunya i que desvirtua qualsevol debat. Agustí d'Arana veu en el liberalisme una doctrina sòlida que avança cap a un "progrés". Explica els seus inicis en Locke.
També es postulà optimista davant el procés de globalització. Dídac Ramírez veu el futur negre d'una societat globalitzada i liberal. Els joves d'Europa són cada cop més lliures? es pregunta Ramírez.
El tercer dia del curs es dedicà a Europa. La primera conferència fou a càrrec d'Octavi Fullat "Els orígens de la civilització europea" Per a ell Europa s'origina en un triangle:
- Atenes = el logos, que mira al passat: la figura d'Ulisses.
- Roma = la tècnica que mira al present, transformar: l'Eneida.
- Jerusalem (el mon jueu) que mira al futur, un futur incert que et fa caminar, és el profeta: Abraham.
Aquest triangle empelta en el cristianisme fent Europa.
Seguidament el professor Albert Cubeles ens plantejà la conferència "La formació de les nacions europees a l'edat mitjana" on destacà que Europa ha tingut dues etapes fortes de poblament, amb els romans i amb l'església de l'Alta Edat Mitjana, especialment els monjos benedictins.
Clogué el curs el molt honorable expresident de la Generalitat Jordi Pujol amb la conferència "Present i futur d'Europa". Per a ell Europa és la història d'un èxit. Una Europa després de la Segona Guerra Mundial dividida i arruïnada ha estat capaç de reconstruir-se (la moral de la reconstrucció) i de repartir la riquesa (moral del repartiment - Estat del benestar). Pujol es mostrà inquiet davant el panorama actual i una Europa sense moral, sense lideratge, sense vitalitat i autocomplaent.
El curs es clogué amb un sopar de celebració del XXVè curs d'estiu presidit per Jordi Pujol.