Relleu, 20 anys d'esforç en la formació

Amb aquest títol la Fundació Relleu va convocar l’acte de commemoració del 20è aniversari del Manifest fundacional del GEN, i la presentació del no. 70 de la revista Relleu, 20 anys d’esforç en la formació que es van posar de manifest en els diversos parlaments que tingueren lloc en la sala d’actes de la Fundació Enciclopèdia Catalana, el 14 de març de 2002 a les 20 h.

El text del targetó d’invitació que la Fundació Relleu va estendre sintetitzava el sentit de l’acte:

“No hi ha veritable política sense una prepolítica activa. I aquesta neix de la formació de l’esperit, en el mestratge , en l’actitud de servei i en la reflexió dels problemes essencials per part dels ciutadans d’una comunitat”.

La formació del ciutadà i la reflexió de tot el que envolta aquest objectiu és així l’eix de l’esforç comú que aplega totes les accions de la Fundació, i de les persones que hi participen. El primer Parlament va ser el d’en Joan Capdevila, Secretari General del GEN, Grup d’Estudis Nacionalistes, que glossà un record per a totes les persones, amb els seus noms concrets, que hi han col·laborat i dedicat esforços durant aquest vint anys. Joan Capdevila a més de fer una memòria justa va posar de manifest que la feina feta perdura en la tasca de vint cursos d’estiu, setanta números de la Revista Relleu, i el setanta-un en procés d’edició; i en la rica i extensa col·lecció de títols que l’editorial Barcelonesa d’Edicions posa a disposició dels lectors interessats: més de cinquanta llibres d’innegable valor. Un referent que no pot passar per alt en la reflexió i el pensament, en l’estudi dels problemes que envolten una ciutadania responsable. En la mateixa línia ens parlà Jordi Barnadas, Secretari del Consell de Redacció de la Revista. Ens parlà de la Funció de la Fundació Relleu. La nostra entitat és una escola de formació, i aquesta es desenvolupa en dos moments, que s’han posat de manifest molt sovint en el GEN: l’estudi, i l’acció. Els fruits d’aquests eixos s’han posat de manifest en l’acció de moltes persones que havent passat per aquesta escola de formació han esdevinguts ciutadans actius i amb criteri. Actius en camps diversos: la docència, la vida eclesiàstica, l’activisme universitari, social, cultural i també en la política. La formació en el sentit autèntic, en l’amor a la veritat i el proïsme, en l’amistat i la fidelitat és així un objectiu factible, i no tan sols això, sinó que davant del descrèdit de la política i el seu sistema és necessari, ja que suposa un rearmament moral des de la pre-política.

 Les dues intervencions posteriors van ser a càrrec de col·laboradors del número de la Revista que es presentava en l’acte i que demostren la continuïtat d’un projecte, el núm. 70. Francesc Cabana, advocat i President de la Fundació Catalana ens parlà d'El potencial econòmic de Catalunya: tòpics i realitats. L’esforç per a la correcta comprensió de la realitat ha estat sempre una constant entre nosaltres. La realitat econòmica de Catalunya està condicionada per Cabana per dos grans trets. El primer d’ells és el geogràfic, la posició que ocupa la nostra nació en la Península ibèrica, en relació a Europa i en l’entorn de la Mediterrània. Cabana confia plenament en el potencial econòmic de Catalunya. Catalunya és i serà una economia oberta sempre i quan li deixin ser-ho, sempre i quan es donin les condicions per aquest desenvolupament i no ofeguin aquest dinamisme. El segon gran tret és la producció en sí mateixa. L’economia de Catalunya és caracteritza per la seva diversificació i per la competitivitat en diversos sectors que van de la indústria a la ramaderia i l’agricultura. Tot i així va afirmar que es sosté per dos pilars bàsics: la indústria i el turisme, aquest últim factor cabdal ja que equilibra el seu “compte de resultats”. Francesc Cabana va ressaltar la mancança de grans multinacionals pròpies, com pot ser la Nòkia de Finlàndia, que crea riquesa, llocs de treball i esperit d’identitat en aquest poble. Per últim va posar de manifest la importància d’invertir en formació, en la preparació de les persones.

David Estrada, professor d’Estètica de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, va centrar la seva exposició en la figura de Jaume Casajoana, com a referent espiritual en la política. La seva xerrada es centrava així de ple en el nucli de la Revista i de la celebració del dia. El seu parlament girava entorn dels seus records personals sobre el polític català, i de la seva vivència als Estats Units d’Amèrica. Estrada va posar de manifest les conviccions de Jaume Casajoana, que rebutjava una concepció laica de la gestió política, així com una inspiració laica de l’escola com a lloc de formació del ciutadà. No podem admetre que la denominació “laica” impliqui directament una connotació “neutra” de l’acció i de la formació. Al mateix temps va reflexionar sobre el paper del poble en la democràcia, palesant els mals de la manca de contacte del polític amb el seus electors. Establint diversos símils entre els sistemes polítics dels Estats Units i el nostre es manifesta com determinats mètodes afavoreixen aquest distanciament. Un polític no pot parapetar-se darrera d’un aparell de gestió o de llistes tancades. Encara que hagi estat aquest el mètode pel que ha accedir al seu càrrec caldrà fomentar la preocupació del polític per la gent, per les persones que l’han votat i pels seus problemes reals. En aquesta dimensió Estrada va defensar la filosofia política de Casajoana com una capdavanter de les idees democràtiques a Catalunya, on volia implementar d’alguna manera aquests procediments. La proposta de David Estrada apuntava a recuperar per a la pre-política, i en la figura de Jaume Casajoana, un referent per la vida pública actual del nostre poble.

Va cloure l’acte el parlament del Dr. Jordi Sales i Coderch, com a Director de Relleu, que volgué dedicar les seves paraules a la memòria de Josep Rafael Carreras de Nadal, recentment difunt, que havia col·laborat amb nosaltres des dels inicis (l’any 1992 Barcelonesa d’edicions publicà un article seu sobre La Doctrina Social de l’Església, de la qual era especialista i coneixedor). Jordi Sales va recordar, en la sala d’actes de la Fundació Enciclopèdia Catalana, com la professionalitat i el rigor personal en la tasca diària i en cada lloc són la principal aportació que el ciutadà pot fer per la comunitat en la que viu i treballa.