Recordant Raimon Galí
En un escrit en el qual ens proposàvem exposar els motius de la formació del Grup D’Estudis Coronel Guarner, –es tracta de l’article titulat Sobre la preponderància de l’educació del caràcter o de la intel·ligència, publicat a la revista Relleu núm. 65– dèiem que la nostra intenció era, citem literalment, “la realització d’estudis que tinguin com a objecte la història de Catalunya, que permetin treure a la llum les virtuts i les mancances del poble català, per tal de contribuir a construir un pensament el màxim d’aclarit i profund sobre el nostre passat.” A aquesta explícita declaració d’intencions, seguia l’aclariment següent: “la nostra labor, doncs, és fonamentalment teòrica, el nostre objectiu, però, eminentment pràctic.”
Dues raons ens porten a recordar l’escrit esmentat en aquests dies d’aflicció per la mort d’en Raimon, l’inspirador i cap del grup, fins que les forces li ho van permetre. Una: és que la seva publicació, l’any 2000, va coincidir amb l'acompliment dels primers cinc anys de la nostra singladura, i aquest any –precisament aquest– n’hem fet deu. Deu anys de treball al llarg dels quals hem tingut la sort de gaudir –perquè cal dir-ho així, gaudir– del seu savi i experimentat guiatge. Deu anys compartint la fe en uns mateixos ideals i l’esperança que un dia es puguin veure realitzats. Això, d’una banda. La segona raó per rememorar aquell text fa referència al sentit amb què fèiem d’aclariment. Que ningú no ho dubti: en Raimon, més enllà de ser el nostre cap polític, fins i tot el nostre referent intel·lectual, ha estat per a tots nosaltres un mestre de vida. En aquest aspecte residia la seva autoritat quan en les reunions de preparació dels cursos, per exemple, ens desaconsellava tractar els temes que li proposàvem i ens en recomanava uns altres, o quan ens plantejava la necessitat d’introduir canvis en la manera de treballar, o, simplement, quan corregia els nostres escrits, sovint afectats dels excessos d’ímpetu i gosadia propis de la joventut.
Amb la distància que dóna el temps, hom s’adona millor de les coses, de les que són essencials i de les que només són accessòries. Si haguéssim de definir l’eix sobre el qual va girar la seva labor de mestratge, ineludiblement hauríem de parlar de la seva concepció sobre l’activitat d’estudi: com un exercici –talment una ascesi – que fa la persona per tal d’assolir el seu millorament moral. Un exercici que obliga a aquell qui s’hi aventura a sortir de les seguretats de l’entorn immediat en què es troba, i que l’ha de dur a conquerir els més alts cims del coneixement; però, un exercici que només té sentit quan es recobra la modesta concreció en què es viu i de la qual sempre es parteix. Ens inculcà el sentit de la humilitat en el plantejament dels objectius, i el de l’èpica en la recerca del seu assoliment. Sorprenent barreja de disposicions d’ànim en la qual ens va ensinistrar. Amb ella, ens entroncava amb la vella tradició humanista, aquella que, al cap i a la fi, ha donat llum a la civilització europea. Estudiant fins al més mínim detall la trama de fets que van confluir en l’inici de la Guerra dels Tres Anys a Catalunya, les maniobres a què es va veure obligat el coronel Vicenç Guarner a fi d’organitzar una força militar catalana, la influència dels intel·lectuals catalans en el conflicte, i tant i tants altres temes –no només relacionats amb aquesta guerra fratricida–, escometíem el relligat platònic entre l’ambició de coneixement i la seva finalitat pràctica al que abans al·ludíem.
La vida d’un es troba lligada amb la del poble que l’ha acollit en venir a aquest món. Vist així, esdevé un deure retornar allò que ens ha estat donat, tractant de ser uns fills exemplars. Amb aquests ensenyaments, Raimon Galí donà gruix a les nostres vides. Repassant el que hem conviscut, ara que ja no hi és, ens embarga una barreja de sentiments, de goig i d’optimisme. Goig per tot allò que hem fet junts. Optimisme perquè ens adonem que la seva força roman en nosaltres.
Moltes gràcies Raimon.
Grup d'Estudis Coronel Guarner