Recalada

"Com som els catalans", es preguntava amb afany i rigor històric Jaume Vicens Vives la tardor de 1954. Aquest llibre és la resposta coratjosa i viscuda de la resistència catalana entre els anys 1948 i 1962, presidida sobretot per la voluntat indomable de mossèn Antoni Batlle, voluntat que va perdura després de la seva mort.

En aquestes pàgines trobareu l'entroncament de tres generacions vives que van fer la Catalunya d'avui. Restaven aleshores, encara, grans personalitats d'abans del 1936. Els supervivents de l'escombrada de la guerra feren la lligada i el relleu amb la generació que avui governa. Com diu l'autor, aquest llibre és una mena de "microcosmos històric" que recull un període complet i tancat de la nostra història, que ens ajudarà a respondre la gran pregunta d'aquells anys formulada per Vicens Vives i plantejada per primera vegada amb el mateix rigor per l'home de ciència, doblat d'home d'acció, que va ser Josep Ma Batista i Roca.

Raimon Galí i Herrera (Barcelona, 1917-2005) fou antropòleg i escriptor. Estudià filosofia i lletres a Barcelona, i a Mèxic antropologia i arqueologia. Fou oficial de l'Escola de Guerra de la Generalitat de Catalunya i el març de 1937 s'incorporà, amb tot l'Exèrcit de Catalunya, en el conjunt de l'Exèrcit de la República on seguí la guerra fins al final. S'exilià a Mèxic fins el 1948 on hi fundà la revista Quaderns de l'Exili. Influït per Péguy i Saint-Exupéry exhortà el voluntarisme i l'esperit de servei. El 1983 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Ha publicat Senyals de camí (1963), Els camins de l'estimar (1981), La Catalunya d'en Prat (1985), L'Exèrcit de Catalunya (1991), El X Cos d'Exèrcit i la caiguda d'Aragó (1994), La ciutat. Les arrels de la democràcia (1994) i L'Ebre i la caiguda de Catalunya (1996).