Ramon Juncosa i l'activitat dels equips de pastoral de la política i la comunicació

Ramon Juncosa i Serret era, a més de la seva activitat pública com a dirigent de partit i càrrec en l’Administració –en les àrees d’Ensenyament i Presidència–, actiu col·laborador dels Equips de Pastoral de la Política i la Comunicació. El meu tracte en Ramon Juncosa es limita a una relació de quatre anys des d’una perspectiva personal “de base” que en podríem dir.

Els Equips de Pastoral de la Política i de la Comunicació van ser impulsats el 7 d’octubre de 1995 amb l’objectiu d’aplicar les directrius del Concilli Tarraconense referents a la participació dels cristians en la vida política. Un any i mig després, 21 d’abril de 1997, s’integren dins una Subfederació constituïda per la Federació de Cristians de Catalunya. El que inspira la tasca d’aquest moviment es desenvolupa en els eixos del compromís dels membres dels Equips en les seves diverses activitats, alhora que vol aportar la DSE –Doctrina Social de l’Església– en la seva traducció a la corresponent acció en la societat, i molt concretament en els àmbits polític i de la comunicació. La tasca és així la de treballar per recuperar per a l’activitat política un esperit de servei als ciutadans en els valors del cristianisme, tot cercant en un marc de solidaritat i pluralisme el millor bé possible per a Catalunya. Per assolir aquests mitjans els Equips s’organitzen en un Equip Coordinador, trobades generals i coordinació de diversos grups de treball i estudi.

La participació en els equips ha estat fonamentalment plural, amb homes d’Església i professors, amb cristians de base i militants –àmbit on vaig coincidir amb en Ramon Juncosa, i representants convidats de tots els partits. Des d’aquesta independència es va redactar fruit de quatre sessions de treball en plenari, “Les 25 propostes als partits polítics en bé del nostre país” publicat com a full dominical el 3 d’octubre de 1999 amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya, i una segona versió per a les eleccions legislatives. Notem només com la proposta sisena que demanava la creació en la Generalitat d’un organisme de coordinació d’afers religiosos per donar resposta a les diferents confessions existents, ha estat acceptada per l’actual Govern de Catalunya.

El seure al costat d’en Ramon Juncosa per a treballar, com un més, en aquest àmbit, implicava tractar amb un polític, amb responsabilitats altes, que cercava en el diàleg, la convenció i la fermesa en la defensa d’un ideari, col·laborar com un membre més entre d’altres. No tractaves a un polític amb vocació d’esdevenir un referent mediàtic ni d’omplir grans sales de conferències, o d’imposar un control, sinó amb la senzillesa del treball diari, de l’obra ben feta.

Bàsicament es pot recordar a en Ramon Juncosa com un polític de valors íntegres, alhora que una persona propera a tothom.