Ramon Juncosa, 1941-2000

El respecte escrupolós dels marcs legislatius i constitucionals fan, de vegades, que l’acció política visible sembli encara més restrictiva. L’equilibri de forces malmet els esforços que de bona fe, es dediquen a tasques amb profund significat nacionalista. L’eficàcia política en una estratègia de redreçament nacional obliga a seguir procediments que no contemplen accions amb un calat de més significat. El govern no s’ho pot permetre en la seva acció política.
És aquí on apareix la feina d’en Ramon Juncosa, aquella que escoltant, analitzant la fondària nacionalista de la decisió, permetia que tothom tingués accés a participar en una feina callada, sorda i poc brillant però amb un gran significat transcendent de recuperació nacional.
L’home polític necessita d’aquestes persones, l’home d’Estat, a Catalunya, encara més. Perquè dóna la seguretat de poder completar una tasca sense estar constantment limitat pel marc momentani d’uns pactes legislatius o d’uns equilibris difícilment comprensibles des del cor del propi home d’Estat nacionalista.
