Quadrar el cercle

El passat divendres 17 de novembre, la Fundació Catalunya Oberta va celebrar l’acte de lliurament del Premi Ibañez i Escofet de Periodisme. En aquesta ocasió, l’honor va recaure en Lord (Ralf) Dahrendorf, que ens els darrers 74 anys ha trobat temps per ser, entre altres, estudiant detingut per activitats contra el III Reich, ministre a l’Alemanya de Willy Brandt i director de la London School of Economics. Actualment exerceix de membre liberal de la Cambra dels Lords, assagista i, també, periodista.

Lord Dahrendorf va pronunciar un discurs d’agraïment centrat en la defensa de tres elements essencials de la societat oberta. Va començar ni més ni menys que amb un defensa del periodisme. El punt de partida era la convicció que “la veritat és l’arma més poderosa dels amants de la llibertat”. Va afirmar que els periodistes s’han de posar al servei de la veritat i que, en aquest sentit, tenen un paper molt concret a jugar a favor del desenvolupament de les societats obertes ja establertes. En efecte, al contrari d’allò que semblava concloure K. Popper, és a dir, que la societat oberta és dóna espontàniament entre els ciutadans d’una democràcia, Dahrendorf va advertir que l’apatia és el fre més recurrent al risc del mètode de l’assaig i error, la pràctica del qual manté oberta la societat democràtica. Els periodistes doncs, tenen l’obligació d’assenyalar a la societat les oportunitats vàlides que sorgeixen cada dia, així com d’animar a aprofitar-les.

Per si en aquest punt encara no havia quedat clar que qui parlava era un liberal convençut, Lord Dahrendorf va continuar amb una defensa del liberalisme polític. Va recordar que, tal i com defensava Keynes, les idees són les més fortes a l’hora d’afaiçonar la vida humana. Aquestes idees fortes, va prosseguir, es generen als marges del pensament predominant i no és sinó fins al cap d’un cert temps que es poden dur a la pràctica. Aquest va ser el cas de Hayek. Al moment de formular el seu pensament liberal, a l’època més dura de la Guerra Freda, el món estava dominat per l’obsessió de la seguretat. Només a partir dels anys 80 es van donar les condicions per l’eclosió del liberalisme. Malgrat tot, va advertir, la política no pot aplicar teories pures, ja que consisteix bàsicament en aconseguir adhesions, en persuadir dins dels límits de la llei. Aquesta és la feina del polític, el qual, tal i com havia pogut comprovar per experiència pròpia, poques vegades troba el temps per desenvolupar idees. En els millor dels casos, es limita a escoltar les crítiques del pensador. El liberalisme tampoc és una excepció en aquest sentit i així, potser no resulta tan sorprenent que Hayek renunciés a assessorar a Margaret Tatcher, a la qual acusava de de “criptocomunista”.

Aquests èxits passats no signifiquen l’esgotament del liberalisme, segons Dahrendorf. Ara com sempre, va afirmar, el liberalisme ha de perseguir la quadratura del cercle, és a dir, harmonitzar aquestes tres tendències: mantenir les condicions de creixement econòmic, cohesionar la societat a través de la solidaritat i defensar i fer avançar les institucions de la societat oberta. En concret, el repte polític més important que cal afrontar actualment és conciliar els fenòmens de globalització i conservació de la identitat.

No sé si aquestes altures serà fàcil de convèncer al lector que Lord Dahrendorf no presentava cap dels atributs de D. Quijote. En tot cas, no crec que hi ajudi el fet que dediqués l’última part del discurs a la defensa de la moral. Va afirmar que el camp on es donaran les gran idees del futur és el dels valors i que ja ara, la filosofia política i la teoria econòmica s’allunyen de l’anàlisi tècnica i es preocupen d’argumentar una societat pròspera, justa i lliure. El gran problema actual és la manca de confiança (“trust”) entre els diferents agents socials i tan el mercat com la política demanen noves formulacions.

A la recepció posterior, Lord Dahrendorf, copa de cava en mà, es va acomiadar de nosaltres amb la promesa d’un article sobre la democràcia i el temps. La democràcia, ens va avançar, no es pot limitar a decisions momentànies.