Una vegada vaig anar al Cabaret Galàctic, possiblement situat entre la Bodega Bohèmia i el primer Zeleste, i fora d’hora (per tan del temps i a la vegada de l’espai), en un racó, un homenot vestit de negre feia sonar d’una manera primitiva i instintiva un piano de joguina, que amb el ressò del dring o sense era capaç de fer ballar sense voler-ho a la Consoles amb en Salvat-Papasseit. Aquella música no era més que tan- gos, passos-dobles, versions dels Rollings, bandes sonores per films imaginaris: música simple, enginyosa, onírica, sincera, personal, galàctica, ... i joguines. Joguines com a forma d’expressió molt contrastada amb la imatge fosca d’en Pascal Comelade, l’artista-terrorista de la Catalunya Nord, l’home-bolet (perquè els músics com ell neixen per generació espontània)*, l’inventor dels bikinis esquizofònics i els passos-triples. Si no voleu anar al Psicòtic Music’ Hall, on habitualment s’hi pot veure actuar a en Pascal, i amb una mica de sort al poeta Enric Casasses, s’ha enregistrat un disc amb el mateix nom on queden reflectits els seus temes més recents; Psicòtic Music’ Hall és un disc que dona una imatge força genèrica de qui és Pascal Comelade però que només em serveix d’excusa per a explicar la meva primera visita al Cabaret Galàctic. Perquè Psicòtic Music’Hall diria que és un disc més entre els més de trenta discs d’en Pascal, discs com Zumzum.Ka, amb la música de l’espectacle homònim d’en Cesc Gelabert, L’argot du Bruit, amb col·laboracions de PJ Harvey, Toti Soler, Gererd Jaquet, Un tal jazz, enregistrament en directe on s’hi replantegen setze peces de ballet tradicional català o Musiques pour films, amb temes per a pel·lícules imaginàries.
*així el va batejar en Sisa
Grup: Pascal Comelade Nom del CD: Psicòtic Music’Hall Virgin Records 2002 Preu aprox.: 15 Euros
