Només enllaçant amb la dimensió política activa, real i seriosament considerada, de totes les ciutadanes i ciutadans hom podrà regenerar la situació política actual de la política diguem-ne d’ofici. Una regeneració cal quan alguna cosa està degenerada. El que està essent viscut pesadament com una patologia no pot ni il·lusionar, ni alliberar ningú. Com en tantes altres coses aquí voler guanyar temps és la millor i més segura manera de perdre’l. Únicament la política que connecti i es nodreixi com a servei constant des de la dimensió política efectiva de molts i des de l'escalf dels molts, serà una política viva, renascuda, enfortida des de la única font que dóna a la representació política la seva legitimat i la dignitat: el contacte amb els ciutadans. Els qui persisteixin a viure la diguem-ne vida política des del domini tècnic dels mitjans dits de comunicació es buscaran repetidament desenganys. Els passarà com a Narcís, que creient que estava davant d’algú s’ofegà tip d’ell mateix. Cal actuar des de la realitat de les demandes, tan senzill i tan difícil com això.
La responsabilitat política de tots els catalans és ara saber combinar en el dia a dia la lògica de la construcció i la lògica de l’alliberament. No és bona cosa cridar quan cal endreçar-se, ni cercar els aplaudiments de qui cal alliberar-se perquè ens domina. Convindrà saber en cada moment quines són les dimensions de la vida catalana i fugir d’empetitir-la amb migradeses covardes o engrandir-la a còpia de proclamacions sonores. És l’hora de la fermesa i de la mesura, d’un realisme valent i savi, savi i valent, al servei de les més nobles aspiracions.
