Per avançar, conèixer la realitat
És un principi senzill. És ben lògic que calgui saber com és la realitat més propera, el seu entorn i els fets que configuren els escenaris més llunyans. Només després de saber com és el món, podem pretendre actuar-hi amb encert. És a dir, després de conèixer-ne els teixits humans, la seva evolució i les seves frondositats podem fer la nostra aportació.
Aquest coneixement de la realitat no es fa de forma fàcil i a Catalunya hi ha alguns efectes psicològics i polítics que ho fan més difícil.
Sovint ens apropem a la realitat creient que posseïm una mena de vareta màgica que és una solució als problemes que mai no havia estat trobada. En realitat, aquestes propostes són fetes des d’una comprensió de la realitat incompleta. Optem per defensar el que considerem més original i estèticament brillant, sense valorar que els avenços en els pobles i en l’escenari internacional són fruit, només, d’un treball dur, sistemàtic i ben dirigit.
Conèixer la complexitat de la realitat produeix un efecte semblant a quan s’aixeca la boira i ens retrobem amb les línies que dibuixen la realitat. Per aconseguir aquesta relació clara amb la realitat cal aplicar alguns criteris:
- Apropar-nos a la realitat en el seu conjunt, sense menysprear-ne o eliminar-ne cap aspecte, amb la intenció de fer una anàlisi global.
- Les dades estadístiques són indispensables i també ho són les que es refereixen a la vida interior de les persones i dels pobles. Recordem el consell del Petit Príncep: “Allò que és important no es veu.”
Així doncs, el primer que hem de fer és conèixer la realitat tal i com és, amb tota la seva complexitat, perquè aquesta comprensió ens sigui útil quan fem propostes i hi despleguem objectius.
Convé no equivocar l’ordre dels moviments. Primer, conèixer la realitat amb les seves característiques –sovint ben distintes de les fantasies–, i, segon, fer les nostres propostes ben construïdes.