Notes sobre "Dogma 95"

De la mà de dos directors danesos es varen presentar el 1998 dues pel·lícules que venien a revitalitzar el debat sobre el cinema. Eren Lars Von Trier i Thomas Vinterberg amb les pel·lícules LOS IDIOTAS i CELEBRACIÓN. Aquestes dues obres eren fetes sota els postulats d’un manifest que varen anomenar Dogma 95, que consisteix en un decàleg de normes que restringeixen l’ús d’alguns recursos fílmics més usuals en la indústria del cinema. El ressó que va tenir aquest “vot de castedat”, com ells mateixos ho varen qualificar, delata la necessitat que hi ha, entre els cineastes i públic actual, de debatre sobre les possibilitats creatives del mitjà. El fenomen va fer fortuna a Cannes (Festen va guanyar el Premi Especial del Jurat) i en l’actualitat ja s’han fet més de 20 pel·lícules amb el segell Dogma 95 en diferents països.

Crec que val la pena transcriure les normes que aquests autors es van imposar per a fer les seves pel·lícules. Són les següents: el rodatge s’ha de realitzar en exteriors i no es poden introduir accessoris ni decorats. El so no pot ser produït separat de les imatges i viceversa. La càmera s’ha d’aguantar amb la mà. La pel·lícula ha de ser en color i no s’accepta la il·luminació artificial. Estan prohibits els trucatges i filtres. No pot haver-hi cap acció superficial a la pel·lícula. Els canvis geogràfics i temporals estan prohibits. Les pel·lícules de gènere no son vàlides. El format de la pel·lícula ha de ser en 35 mm. El director no pot aparèixer als crèdits.

Una de les coses més interessants que aporta aquest decàleg es la de constatar que les limitacions lluny de ser un impediment per a dur a terme una bona pel·lícula poden ser viscudes com “el proyecto más liberador en el que jamás me he visto implicado”, en paraules de Vinterberg. Una paradoxa fecunda en el món de la creativitat i de l’art on sovint s’associa erròniament una pretesa “llibertat total de l’artista” amb el fet que una obra es pugui qualificar de personal i creativa. Sobre aquestes normes auto-imposades Vinterberg va dir “Este dogma contiene varios elementos distintos, que conllevan algo de ironía, algo de juego, y al mismo tiempo una profunda gravedad, una solemnidad. A fin de cuentas, todo se resume a una actitud lúdica, como el juego de los niños, serio y juguetón según los momentos (…) Estaba contento de volver a cierta pureza, a un despojamiento, para privilegiar dos cosas que me importan mucho: el guión y los actores”. I amb aquesta actitud, entre provocadora i juganera varen néixer les tres primeres pel·lícules del Dogma 95 (l’any següent se’ls va afegir MIFUNE de Søren Kragh-Jacobsen) sorprenents per la seva austeritat de mitjans i pels resultats d’alta volada que aconseguien.

Si he decidit comentar les tres pel·lícules en la mateixa crònica ha estat perquè tenen molt més en comú que les normes d’elaboració ja comentades; en les tres pel·lícules trobem una anàlisi crítica i sovint irònica de la societat danesa que constitueixen un excel·lent tríptic de la població benestant europea a les portes de l’Euro. El tema que vertebra les tres pel·lícules es la família, i en el seu si es fa més palesa la inadaptació social i els problemes de comunicació dins una societat d’abundància. Les tres pel·lícules són alhora una mirada a la generació de danesos que volten els 30 anys, les seves inquietuds i com, davant d’una crisi general de valors, busquen les seves pròpies solucions.

CELEBRACIÓN narra la reunió d’una gran família en un hotel per a celebrar el 60 aniversari del pare. Al llarg de la vetllada s’aniran revelant aspectes del passat familiar que marcaran per sempre més els seus membres. La pel·lícula, rodada en vídeo i passada posteriorment a 35mm, és molt agosarada i innovadora en la forma d’aprofitar al màxim els recursos que li permet el mitjà videogràfic; alhora però, el resultat és una pel·lícula d’un gran classicisme. Vinterberg es deixa influir per El Padrino, per Bergman i fins i tot per Shakespeare per a fer una obra molt consistent sobre les relacions entre pares i fills.

FESTEN es potser la més radical i experimental de les tres. Narra la història d’un grup de joves que emprenen una curiosa protesta contra els convencionalismes socials vivint junts en un casalot i dedicant-se simplement a fer l’idiota. La protagonista de l’obra és Karen, una noia que troben en una de les sortides i que donarà sentit al joc en implicar-se fins a les últimes conseqüències. Aquesta pel·lícula de Lars Von Trier participa de la innocència i frescor dels autors d’avantguarda dels anys 20, tant per la radicalitat de la recerca visual que fa com pel mètode amb què va ser rodada, on els actors varen aportar a la pel·lícula tant o més que el propi guió.

I per últim MIFUNE narra les vicissituts de Kresten, un jove acabat de casar i amb un brillant futur empresarial, que haurà de triar entre l’èxit social i el manteniment dels lligams amb un germà que sempre havia amagat. De les tres es l’única pel·lícula que va ser filmada directament amb 35mm. Això li dóna un caràcter diferent, menys experimental però aconseguint que el guió i els personatges esdevinguin l’únic centre d’atenció. Com ell mateix diu “Tenía claro que había que volver a la esencia, a la historia, a contar solamente lo que ocurre entre los actores”.

De la mà de l’última tecnologia de vídeo de tractament digital estem assistint a un canvi radical en la manera de fer cinema i productes audio-visuals. Ja ha arribat el dia en què fer una pel·lícula està tant a l’abast de la gent com escriure o fer fotografies, i aquesta democratització del mitjà comporta canvis importants a la nostra manera d’entendre el cinema. Els autors del Dogma varen ser conscients d’això a l’hora de fixar les seves particulars normes de producció cinematogràfica. Varen voler demostrar que fer una pel·lícula no té per què implicar la necessitat de grans pressupostos i estar subjecte a la tirania dels diners i dels intermediaris que jutgen què vol el mercat.

CELEBRACIÓN (Festen), 1998
Nacionalitat: Dinamarca
Director: Thomas Vinterberg
Guió: Thomas Vinterberg i Mogens Rukov
Producció: Brigitte Hald
Actors: Ulrich Thomsen, Henning Moritzen, Thomas Bo Larsen, Paprika Steen, Birthe Neumann.

LOS IDIOTAS (Idioterne), 1998
Nacionalitat: Dinamarca
Director: Lars Von Trier
Producció: Lene Nielsen
Actors: Bodil Jorgensen, Jeans Albinus, Louis Hassing, Troels Lyby, Niko- laj Lie Kaas, Henrik Prip

MIFUNE (Mifune sidste sang), 1999
Nacionalitat: Dinamarca
Director: Søren Kragh-Jacobsen
Guió: Søren Kragh-Jacobsen, Thomas Jensen
Producció: Brigitte Hald, Morten Kaufmann
Actors: Anders W. Berthelsen, Iben Hjejle, Jesper Asholt, Sofie Grabøl, Emil Tarding, Anders Hove, Paprika Steen
Guió: Lars Von Trier