No pienses en un elefante, de George Lakoff
George Lakoff
Editorial Complutense, 2007
Georg Lakoff (1941) és un dels fundadors de la Semàntica generativa als anys seixanta, de la lingüística cognoscitiva als anys setanta i de la teoria neural del llenguatge als anys vuitanta. Semàntica Generativa, Lingüística Cognoscitiva i Teoria Neural del Llenguatge són tres de les disciplines que be podríem anomenar sabers de ruptura o avantguardes successives de l'esperit científic avançat com a gir lingüístic a la segona meitat del segle vint. Un balanç del que aquesta posició representava es pot obtenir mitjançant la lectura de dos llibres, un de més entusiasta el de Richard Rorty El giro lingüístico (1990), i un de més lúcid i crític, el de José Antonio Marina La selva del lenguaje (1998). La semàntica generativa desplega la hipòtesi que tota la informació necessària per tal d'interpretar semànticament un signe és en l'estructura profunda sintàctica o gramatical de la frase. La perspectiva cognitiva sorgeix en la dècada del 1980 com a resposta al descontent d' alguns que defensaven la necessitat de considerar les habilitats cognitives del parlant. La neurolingüística neix com una disciplina independent l'any 1985, amb el primer número del Journal of Neurolinguistics.
L'any 2004 Georges Lakoff publicà Don't Think of an Elephant, el llibre que ara s'ha traduït al castellà, que l'ha consagrat com un guru del progressisme americà. És el fundador del Rockridge Institute de Berkeley a Califòrnia, el think tank progressista més dinàmic dels USA en aquests moments. Lakoff considera que la dreta americana des de Reagan ha avançat políticament i electoralment per la capacitat dels estrategs republicans d'activar estructures mentals inconscients que mouen els nostres comportaments i no ens deixen atendre la racionalitat dels nostres interessos o a les dades de la realitat. La seva tesi fóra que la dreta conservadora fóra més experta que els progressistes en emmarcar (framing) la realitat. El problema que Lakoff vol resoldre és més o menys el següent: si "l'esquerra" reuneix majoritàriament els experts que defineixen racionalment els interessos del poble i els científics que coneixen les dades de la realitat, com és que ella no té sempre el poder essent com és que el dóna el vot popular? Lakoff fonamenta la seva resposta en la seva teoria dels marcs mentals (frames) que tenen existència material al nostre cervell. Un dels seus exemples és que si s'ha activitat un marc que defineix el President com un protector contra tots els perills a qualsevol informació que ho desmenteixi li és molt difícil entrar en la nostra decisió conscient. Lakoff sosté que els republicans han aconseguit activar aquest marc del president com a pare i protector de la nació americana en una gran part de la població durant un treball de prop de trenta anys, per tal de contrarestar l'hegemonia demòcrata en la població. La clau del debat polític fóra com activar els valores latents, i com el desig de solidaritat i pau siguin més forts que la por. Una constant del discurs de Lakoff és l'afirmació que les estratègies de comunicació dels republicans són menys seductores –en el mal sentit del mot- que les dels demòcrates; són els republicans que es mouen en la claredat de principis per tal de convèncer els ciutadans. No cal, pensa, per exemple respecte a la guerra de l'Iraq, afrontar fets a principis, sinó principis a principis i trobar un llenguatge adequat per tal de cercar una complicitat de valors entre ciutadans. El que podríem anomenar el dilema de Lakoff i que ocuparà l'escena de les properes eleccions americanes de 2008 és més o menys el següent: o és molt lletja la manipulació feta pels republicans o és molt eficaç i cal que els demòcrates s'afanyin a imitar-la. El tema del Framing ocuparà aquella atenció que ens demana una novetat cada temporada i potser acabarà amb la intel·ligència emocional. Darrerament, el terme intel·ligència circula gairebé sempre acompanyat de l'adjectiu emocional per tal de vendre com a ben recent sota l'hegemonia del guru Daniel Goleman un descobriment espectacular de la nostra actualitat entre experts: l'home té sentiments! Naturalment que sí. La pregunta adequada a fer-se, però, davant l'èmfasi amb que es venen les novetats ara en un camp, ara en un altre, en un camp que s'alimenta únicament de novetats, és i qui no ho sabia? I per què no ho sabia? Semblantment, podem raonar sobre el dilema de Lakoff qui no sabia que a la llarga dirigir-se a qui estructura les persones dels ciutadans és més rendible que la seducció amb la qual s'imposa una decència ben pensant feta d'escàndols davant dels fets. I per què no ho sabia?