Molt soroll, menys suport
Fan molt de soroll i no es veu res. El que encara en diem política catalana ha tingut un any 2006 ben agitat. Cal trobar un nom menys digne i més adequat al que representa aquesta mena de sindicat d'electes de parlament de comunitat autònoma que s'està consolidant cada cop amb menys suport popular. Tenim ajuntaments als municipis, diputacions provincials a les quatre províncies que ningú no modifica mai, i ara una Generalitat que és una comunitat autònoma que ha modificat el seu reglament en mig d'un gran rebombori. El sistema 4P format pels diguem-ne polítics o parlamentaris, periodistes, publicitaris i parodiadors s'ho passa d'allò més bé, tots es diverteixen molt a costa de la dignitat i els diners del que repetidament anomenen gent i que tracten sempre únicament com el seu públic.
El resultat de tota aquesta moguda ha estat: 1) un estatut barroc i allargassat que ha estat molt retallat i del que ara se'n parla el menys possible; 2) l'escurçament i no renovació del mandat d'un President de la Generalitat ; 3) una situació afeblida de tota la representació parlamentària amb un suport en el vot popular sensiblement inferior al precedent; 4) la repetició de la fórmula de govern, amb un nou president de la Generalitat de Catalunya i un nou conseller de governació, la qual cosa representa una correcció mitjançant l'entrada al govern dels controladors directes dels partits més importants de la coalició que en l'edició anterior havien quedat fora.
Molt soroll per a no res o per a molta cosa segons es miri; 5) la creació d'un Gabinet d'impuls de polítiques necessàries per al país i de seguiment de l'acció del govern per part de la coalició de CiU que ha guanyat quatre escons en aquest parlament mitjançant la pèrdua de més de noranta mil vots populars.
Hi ha una manera de parlar de l'abstenció electoral que recorda el que fan els nens molt trapelles quan els renyen: demanen perdó molt ràpidament per tal de poder continuar jugant al joc que els entreté tant i els fa fer les seves malifetes. L'estat d'aquest joc, però, d'aquest joc del sistema 4P (parlamentaris, periodistes, publicistes, parodiadors) interessa cada cop menys gent. No hi fa res. Mai no té per què passar res fins que passa qualsevol cosa. Tot pot continuar sensiblement igual reconcentrant el sistema en ell mateix fins que anem trobant dia a dia que el pols del país batega en molts altres indrets amb alguna intensitat, des d'algun rejoveniment, aixecant alguna esperança. Nosaltres no som una revista destinada a seguir l'actualitat política, la seguim perquè encara volem creure que els governants del nostre país fan un esforç constant per tal de revitalitzar-lo constantment. Malgrat tot aquest soroll gairebé inútil d'aquest any encara ens ho creurem. De tota manera davant de la pèrdua de suport popular de la mal anomenada classe política aplicarem alguna cosa així com una regla d'or: com que representen menys gent els dedicarem menys temps. Anirem a buscar la vida catalana allà on respiri.