Mn Pere Tarrés: un model proper silenciat

Mn. Pere Tarrés i Claret va ser beatificat, en presència de 600 pelegrins de les diòcesis catalanes, el passat dia 5 de setembre pel papa Joan Pau II al Santuari de Loreto, conjuntament amb Alberto Marvelli i Pina Suriano.

Aquesta és la notícia que, més o menys ampliada, els mitjans de comunicació catalans ens van donar sobre l’esdeveniment. Alguns mitjans li van donar més importància que d’altres, però al meu entendre els qui no coneixien el Pare Tarrés, ben poca cosa més en sabran, tot i ser ara beat; i encara que aquest pontificat n’ha fet molts, tampoc no n’anem sobrats, de catalans. I és que tinc la sensació que aquest cop han beatificat una persona que era de tots i no d’uns o d’altres i, per tant, de l’esdeveniment no se n’ha ocupat ningú d’una forma especial. Per dir-ho d’una forma més clara, no hi cap congregació de pares Tarresians, i ha estat la voluntat d’algunes persones incansables la que ha aconseguit que finalment se’l reconegués d’una forma pública i per tota l’Església catòlica.

El procés de beatificació ha durat 33 anys. Molt de temps i molts silencis si es compara amb algun cas recent que em ve a la memòria. I no crec que la rapidesa en el procés sigui directament proporcional a la vàlua de la persona en qüestió. Per a aquells qui van conviure amb ell, no hi havia cap dubte: Pere Tarrés era ja un sant en vida.

Des de les pàgines de la nostra revista, volem contribuir a trencar el silenci sobre la vida de Pere Tarrés. Si ens sentim hereus de les generacions que ens han precedit, hem de ser coneixedors d’aquells qui d’una forma notable van ser capaços de donar gruix i contingut a les mateixes. Siguin, doncs, aquesta breu biografia i aquestes notes, extretes de diferents mitjans escrits, el nostre senzill homenatge.

Breu biografia

Pere Tarrés i Claret va neix a Manresa el 1905, al si d’una família molt religiosa. Té dues germanes: Francisca i Maria. A causa de l’ofici del seu pare (mecànic) la família fa trasllats freqüents (Badalona, Mataró, Barcelona). Alumne als Escolapis i als Jesuïtes. Estudia la carrera de Medecina a la Universitat de Barcelona. Des de 1921 viu a Gràcia. Participa de l’Oratori de Sant Felip Neri i és membre de la Federació de Joves Cristians. L’any 1928, després d’haver acabat la carrera de Medecina (amb premi extraordinari) s’estableix definitivament a Barcelona. Amb el seu company el Dr. Gerard Manresa, funda el Sanatori-Clínica de la Mare de Déu de la Mercè de Barcelona.

El juliol del 36 l’esclat de la guerra el sorprèn a Montserrat fent exercicis espirituals. El juliol del 38 s’enrola a l’exèrcit republicà com a metge. Gràcies al seu coratge i dedicació, els mateixos soldats demanen que sigui promogut a capità. De tot aquest temps i vivències en deixa un testimoni escrit: Diari de guerra.

Acabada la guerra continua l’activitat de metge, i es prepara per ingressar al Seminari de Barcelona. Ho farà el setembre d’aquell mateix any. És ordenat sacerdot el 30 de maig de 1942. És designat vicari de la Parròquia de Sant Esteve de Sesrovires. El 1944 obté la Llicenciatura de Teologia a Salamanca.

De retorn a Barcelona emprèn una gran activitat pastoral (Acció Catòlica, capella de les Germanes Franciscanes, director de l’Obra de la Visitació, confessor del Seminari, delegat diocesà de la Protecció de la Dona, director espiritual de l’Hospital de les Magdalenes).

El 17 de maig de 1950 ingressa greument malalt a la Clínica de la Mercè. El 31 d’agost de 1950, als 45 anys, mor a la Clínica que ell havia fundat. Va ser sepultat al cementiri de Montjuïc. El 6 de novembre de 1975 les seves despulles van ser traslladades a l’església parroquial de Sant Vicenç de Sarrià, on encara reposen.

(Aquells qui vulguin més informació poden obtenir-la per Internet mitjançant la pàgina web: doctortarres.free.fr)

Retalls d’articles o notícies aparegudes als mitjans sobre el Pare Tarrés.

Mn. Francesc Raventós. Vicepostulador de la causa de beatificació. A la pàgina web doctortarres.free.fr

...“El dia 6 de novembre de 1975, el Cardenal Jubany, essent arquebisbe de Barcelona, amb motiu del trasllat de les despulles del Dr. Tarrés a la Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, parlant de la seva actualitat innegable va exhortar públicament a imitar i demanar la intercessió d’aquell qui “és testimoni perenne d’una fe i un amor fondament viscuts”

Lluís Martinez Sistach, arquebisbe de Barcelona, a la carta dominical del 5.9.2004

“El Dr. Tarrés va ser un home per als altres. La seva fe i el seu amor a Déu va reflectir-se sempre en la donació als germans. Vessava amistat: ho podien afirmar tots els fejocistes i feligresos de Sant Esteve de Sesrovires, de Sarrià, de la Beneficència i del Sanatori de la Mare de Déu de la Mercè. Gràcies, beat Pare Tarrés, pel testimoniatge de la teva vida en bé nostre, especialment dels laics membres de moviments eclesials, metges i sacerdots.”

Mn. Manuel Valls, entrevistat per Oscar Bardají, al Full Dominical del 8.8.2004

...“Va interpretar molt bé (parlant de la Federació de Joves Cristians) el projecte del Dr. Albert Bonet, plasmat en el llibre Un viatje per als joves. Va saber transmetre vitalment als joves allò que havia estat elaborat, potser, més teòricament...

...Va aconseguir que els joves es manifestessin com a cristians sense pors, els va encomanar una sana autoestima d’allò que eren i d’allò que eren missatgers.”

Jaume Gabarró, monjo de Solius, a la revista de la diòcesi de Girona, El Senyal

Impressions personals en acabar d’arribar de la peregrinació a Loreto. Una crònica que sota el nom de “Girona-Loreto, anar i tornar” va dels dies 2 al 8 de setembre.

...“Diumenge 5, la missa de beatificació a l’esplèndida plana de Montorso, prop de Loreto, amb més de 200.000 persones. Semblava l’escena ampliada del Sermó de la Muntanya, amb el mar al fons. Molts ho deveu haver vist per TV. Presidia el vell Papa Joan Pau II, un Papa vell. Era a uns 25 o 30 metres d’ell i, en el moment que portaven alçat el llibre per llegir l’Evangeli, hauria pogut fer una fotografia que contingués els quatre grans amors que hem de tenir: Jesús, en el sant crist històric de Loreto, la Mare de Déu, patrona del mateix lloc, la Paraula de la sagrada Escriptura, i el Papa com a cap visible dels qui formem l’Església, allí reunida. El Papa va parlar de què vol dir portar la creu seguint Jesús (no som sols a portar-la!), de la creu dels malalts i dels pobres; i que, com demostra la vida dels tres nous beats, el do més gran que tots podem fer al món d’avui i a l’Església és la santedat: coratjosament, amb esperança, obertura, pau i germanor.

...Dimecres 8, festa del Naixement de la Verge Maria, celebrem la missa a la basílica de Santa Maria la Major. Entre ahir i avui encara hem pogut visitar alguns dels indrets més típics de Roma i aturar-nos a comprar algun record. Nit al vaixell, i arribada a Barcelona amb bon ambient i havent fet moltes amistats.

Érem ben conscients, al contrari, pel que sembla, de les nostres autoritats civils, que, tal com va dir el Papa en català en la cerimònia de beatificació, el nou Beat significa un gran honor per a la vostra terra.”...

Mn. Josep Ma Ballarín, al diari AVUI.

...“Encara que avui pugui semblar utòpic. La FJC ha estat el moviment de joves de més gruix i més joia que ha vist aquest país. Desvergonyidament érem cristians i catalans. Desvergonyidament no ens quedàvem tancats a les sagristies pietoses, vam guanyar a les caramelles de la plaça de sant Jaume, els nostres falcons foren campions de gimnàstica com ho foren al ping-pong. I vam escampar el bàsquet arreu, tant que el “Joventut” de Badalona encara duu el nom. Sense aquest goig de ser jove anant a missa i jugant a pilota, no entendríem Pere Tarrés, el doctor Tarrés, un místic tan de bona mena que no s’espantava de les nostres etzibades jovensanes.

Passàvem de deu mil, escampats per tot Catalunya. Ens hi trobàvem des de carlins fins a militants de l’Esquerra com l’Ulargui. Entre uns i altres, el doctor Tarrés era la mirada cap als cels que, més o menys sabuda, tots dúiem a dintre”.

Mn. Francesc Romeu, capellà i periodista.
Al diari AVUI el 17.8.2004.
El model de Pere Tarrés

... “Més que recuperar un personatge que a molts joves d’avui els pot semblar històric, convindria recuperar l’estil que ha portat a considerar Pere Tarrés un home digne de ser venerat als altars de l’Església catòlica d’arreu i, per tant, un model que –encara avui– es pot seguir.

Per als estudiants d’avui Pere Tarrés representa el rigor i la dedicació seriosa a l’estudi. Tarrés no va ser un llicenciat més en medecina sinó el premi extraordinari de la seva promoció (1928).

Per als professionals d'avui Tarrés representa aquell lliurament il·lusionat a la feina: allò que en diem avui “la feina ben feta”.

Per als militants cristians d’Acció Catòlica, Tarrés representa un corcó a l’orella que no para de repetir: “L’important és l’acció més que les paraules”

Per als pacifistes d’avui, Tarrés representa el “no a la Guerra”, però no per un criteri estètic, sinó ètic: després d’haver vist en primera línia del front els estralls d’una contesa entre germans (no té pèrdua el seu Diari de guerra).

Per als pocs que avui es puguin plantejar la vocació religiosa, immersos en una greu crisi de vocacions, Tarrés representa aquells qui, tot i renunciant a una brillant professió, poden buscar en el nostre món molts altres valors, també importants, encara que no siguin tan representatius.

Per als eclesiàstics d’avui, Tarrés representa un estil de treball en la pastoral de l’Església que no busca la pròpia promoció eclesiàstica sinó el servei i la visió de futur.

Per als agents socials d’avui, Tarrés representa aquell ull clínic que descobreix les necessitats i hi dóna respostes institucionals: Tarrés va impulsar l’Obra Benèfica Antituberculosa (1946) i inaugurà el Sanatori-Clínica de la Mare de Déu de la Mercè (1947).

Finalment, per als malalts d’avui, Tarrés –també com a malalt– representa aquella voluntat de no voler quedar separat d’una societat que només valora els actius i arracona els qui, pel fet de la malaltia, en queden exclosos.

Certament Tarrés és encara avui –en tot– un model”