Million dollar baby, de Clint Eastwood
Clint Eatswood
Estats Units d'Amèrica, 2004
SINOPSI
Frankie Dunn (Clint Eastwood) ha entrenat els millors boxejadors durant la seva dilatada carrera. La lliçó més important que els ha ensenyat és el lema que guia la seva pròpia vida: per sobre de tot, protegir-se primer un mateix. Després d’una dolorosa separació amb la seva filla, Frankie ha estat incapaç, durant molt de temps, d’acostar-se a ningú més. El seu únic amic és Scrap (Morgan Freeman), un boxejador que s’encarrega del gimnàs de Frankie i que sap molt bé que darrere el caràcter irascible del seu col·lega hi ha un home que va a missa diàriament des de fa 23 anys, buscant una redempció que fins ara no troba. Un dia, Maggie Fitzgerald (Hilary Swank) apareix al seu gimnàs. Maggie mai ha tingut gran cosa, però en posseeix una que poca gent té: sap el que vol i està disposada a fer el que calgui per tal d’aconseguir-ho. En una vida de lluita constant, Maggie ha arribat fins on està recolzant-se en el seu talent innat, la seva impassible concentració i l’enorme força de voluntat. Però més que res, el que desitja és que algú cregui en ella. L’última cosa que Frankie necessita en aquest món és assumir aquest tipus de responsabilitat, i no diguem de risc. Sense donar-hi més voltes, descriu a Maggie l’amarga realitat: ella és massa gran, i ell no entrena noies. Incapaç d’abandonar la seva màxima ambició en aquesta vida, Maggie s’entrena cada dia al gimnàs, amb l’únic suport de Scrap. Finalment, convençut per la indestructible determinació de Maggie, Frankie accepta entrenar-la. Ambdós descobreixen que comparteixen un esperit que transcendeix el dolor i les pèrdues del seu passat, i troben l’un en l’altre aquest sentiment de família que van perdre fa molt de temps. El que no saben és que aviat hauran de fer front a una batalla que exigirà més esforç i coratge que cap de les altres que han conegut.
COMENTARIS
Million Dollar Baby ens ofereix una reflexió sobre les decisions de la llibertat humana que ens penedim d’haver pres quan ja no és possible canviar-les. Sempre pensem que les decisions que hem desestimat hauríem estat millors que les que finalment hem dut a terme, perquè idealitzem el contrari del que realment hem decidit pensant que hauria estat millor (si m’hagués casat amb una altra persona, si hagués escollit aquella altra carrera, si hagués acceptat aquella altra feina, etc.), ignorant que les realitzacions de tota decisió comporten contingències que no podem preveure. Aquesta és la tragèdia de la llibertat humana: només decidint fem real la nostra llibertat (una llibertat que no decideix res no és real), i la decisió, una vegada duta a terme, és irreversible.
La pel·lícula té un fil conductor força simple –que no simplista– en el transcurs del qual Clint Eastwood hi intercala alguns temes majors de reflexió. Frankie, entrenador de boxa i propietari d’un gimnàs, és sol licitat per Maggie –una noia que vol abandonar la seva situació de penúria per mitjà de l’èxit– per entrenar-la, pensant que trobarà en la boxa els recursos que li permetran canviar la seva situació personal. Maggie, en efecte, procedeix d’un origen humil i conflictiu: treballa de cambrera, té un germà a la presó, la família viu de l’ajuda social (quan la noia compra una casa a la seva mare, aquesta no la vol per por perdre les ajudes que està rebent i perquè la gent se’n riu d’ella quan saben que la seva filla es dedica a la boxa); però té un orgull legítim (no vol caritat), i creu que la boxa li donarà allò que desitja legítimament.
La vida del gimnàs fa aparèixer diversos personatges i situacions, alguns dels quals val la pena mencionar. En primer lloc Scrap, ajudant de Frankie i exboxejador. És, en certa manera, l’alter ego del protagonista, que el vol exculpar de les seves decisions, encara que no ho aconsegueix. Si el combat que Frankie no va aturar hagués estat guanyat per Scrap, hauria estat el combat 110, tota una fita; però no fou així. El clímax de la pel·lícula se situa, segurament, en el diàleg entre Scrap i Maggie, quan Scrap s’interroga sobre l’equivocada decisió de Frankie, a causa de la qual va perdre un ull: l’impossible desig de canviar una decisió equivocada. Serà una decisió equivocadaentrenar la noia? Si fos una cosa clara, hauria declinat la proposta. Però la llibertat, com tota realitat hum ana, és ambigua. Mostra sempre la seva cara més amable i amaga la més desagradable. Frankie vol i no vol entrenar la noia. La llibertat sempre vol explorar àmbits que desconeix: aquí rau la seva possibilitat de grandesa i de perversió.
A poc a poc, Maggie anirà descobrint les ambigüitats, els interessos o les perversions que estan presents en el món de la boxa (com en qualsevol altre món. El món de la boxa aquí juga simplement el paper d’un “gènere narratiu”): apostes, diners, joc brut. L’explicació que li donen a ella és que això forma part del joc, que són accidents de l’ofici, que és el preu que s’ha de pagar. Les seves ambicions, tanmateix, no s’aturen, fins que ella mateixa és víctima d’un d’aquests “accidents del joc”, a causa del joc brut de l’adversària. Per a la boxa, era un accident més. Per a ella, va representar el final de la seva carrera i de la seva vida. L’ambició desmesurada de l’èxit sovint és víctima de la seva pròpia trampa, i el somni del triomf un miratge que no deixa veure la realitat.
El tram final de la pel·lícula, amb Maggie a l’hospital en situació de paràlisi irreversible (fa poc que un esportista català ha quedat en una situació semblant, víctima d’un accident de moto), permet al director reprendre un tema que, de manera intermitent, ha anat apareixent: la referència a la religió. Frankie és creient, potser de manera rutinària però sincera, i la religió no li dóna respostes a les preguntes que ell li planteja. Finalment decidirà practicar l’eutanàsia a Maggie i no tornarà al gimnàs, deixant-nos amb l’interrogant de saber quin és el seu destí: “entre ninguna parte y el olvido”, com diu la veu en off de Scrap.
Fitxa Tècnica
Títol original: Million Dollar Baby
Duració: 137 min
Direcció: Clint Eastwood
Guió: Paul Haggins; basat en relats recollits a Rope Burns de F.X.Toole
Fotografia: Tom Stern
Música: Clint Eastwood Muntatge: Joel Cox
Direcció artística: Jack G. Taylor
Vestuari: Deborah Hopper
Repartiment: Clint Eastwood, Hilary Swank, Morgan Freeman, Jay Baruchel, Mike Colter, Lucia Rijker.