Memòries I. De l'esperança a la desfeta. 1920-1939, de Josep Benet

Memòries I. De l'esperança a la desfeta. 1920-1939
Josep Benet
Edicions 62 , 2008

No sé si la fotografia reproduïda a la portada del llibre de memòries de Josep Benet fou triada per ell mateix, però certament simbolitza els ideals de part de les generacions joves que es feien grans en les primeres dècades del segle XX: el President Macià i l’Abat Marcet de Montserrat inaugurant un monument a mossèn Cinto Verdaguer al camí dels Degotalls durant el mes de maig del 1931. Un acte de normalitat d’un país que recuperava l’autogovern després d’una altra època més de sotmetiment.

Així com honorar Verdaguer és una mostra de fidelitat als grans poetes del país, el volum de memòries de Benet, que ressegueix els seus records des de la infantesa fins al 1939, és una mostra de les seves fidelitats: fidelitat a la seva dona, a qui dedica tota la seva obra, fidelitat a la terra natal (la Cervera segarrenca), fidelitat al barri i la ciutat on creix (Sant Andreu de Barcelona), fidelitat als ensenyaments rebuts a l’Escolania de Montserrat, i, especialment, fidelitat a la memòria viscuda, i que és la causa que deixés de banda les obres d’investigació començades per posar-se a redactar unes memòries en resposta al projecte de Memòria democràtica de la Conselleria d’Interior.

En efecte, Josep Benet explica al pròleg que no era la seva intenció escriure les seves memòries, donant com a prova l’edat d’inici en la seva redacció, vuitanta-quatre anys, i la seva ja escassa salut. Què el fa canviar d’opinió? La resposta és important, puix que ens dóna, possiblement, la clau interpretativa de tot allò que el lector pot trobar posteriorment. La creació de la Direcció General de la Memòria Democràtica, depenent de la Conselleria de l’Interior, duu Josep Benet a titllar aquesta actuació del govern de Catalunya de “totalitària d’estar per casa”. Són paraules dures, però qualsevol que faci un exercici de reflexió entorn del significat de les paraules Direcció General de la Memòria Democràtica i del contingut de llibres com, posem per cas, el 1984, de George Orwell, potser no pot deixar de donar-li la raó. Així doncs, és la lluita contra allò que considera com a mentida oficialitzada el que mou Josep Benet a posar-se a escriure sobre la seva vida. Aquesta determinació, pròpia del Josep Benet historiador i polític, s’inicia en el jurament que es fa ell mateix tot just després de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Barcelona: dedicar la seva vida a recuperar la llibertat nacional de Catalunya i a aconseguir un règim democràtic.

Del compliment d’aquest jurament, al qual Josep Benet manifesta haver estat fidel, sembla que no en tindrem el relat de l’autor, que havia de trobar-se en el segon volum de les memòries. Tenim, doncs, unes memòries que abasten la infantesa i la joventut, les etapes de formació i l’experiència de tota l’etapa republicana i de la guerra. Davant de tanta reconstrucció del passat dirigida des del poder, la lectura de llibres com el de Josep Benet ens ha de permetre a nosaltres escollir amb criteri les nostres fidelitats.