Memòria del Curs d'Estiu 2005: Polí­tica i dignitat nacional

Política i Dignitat Nacional és el títol del darrer curs, el XXIVè, organitzat pel Grup d'Estudis Nacionalistes i la Fundació Relleu. Un curs que ha volgut rendir homenatge a la persona de Raimon Galí, traspassat recentment, i en la preparació del qual hi han intervingut, Jordi Sales, com a director, Manfred Díez, coordinador, Sònia Pérez, secretària, Jordi Barnadas, Aleix Buch, Joan Capdevila, Amadeu Matosas, Ramon Tremosa i Jordi Nadal, membres de la comissió organitzadora. Les instal·lacions de l'Institut Químic Sarrià van donar acollida a les sessions, que es van desenvolupar els dies 6, 7 i 8 de juliol, de 2005 comptant amb una més que satisfactòria assistència de públic.

Al llarg de tres jornades, bé sota el format de conferència, bé de taula rodona, es va poder gaudir dels coneixements i les reflexions d'especialistes en diferents camps del saber. Les seves aportacions van servir per a pensar amb rigor i lucidesa una qüestió tan important per al destí d'un col·lectiu humà -i de Catalunya, en concret- com la que surt de preguntar-se sobre les relacions entre la pràctica política i els ideals de plenitud humana que l'han de guiar.

Per a tractar aquest tema, ben del gust de Raimon Galí, per cert, es va començar amb un primer dia de sessions l'objecte de les quals era oferir una visió sinòptica, distanciada, del problema, de manera que se'n definissin bé els contorns. En aquest sentit es va desenvolupar la sessió Terra de mar menuda, que, tot i no comptar amb la presència del seu autor, mossèn Josep Ma Ballarín, per malaltia, va poder ser duta a terme gràcies a la lectura que de l'escrit de la ponència va fer el Sr. Joan Capdevila. La segona, Dignitat i esforç en la civilització occidental, a càrrec del professor Octavi Fullat, doctor en filosofia, va abundar en la línia esmentada, situant la qüestió, motiu del curs, en relació amb la tradició cultural que ha donat lloc a Europa. La tercera, "L'humanité c'est moi": genealogia del parany cosmopolita , pronunciada pel també doctor en filosofia, professor Ferran Saéz, posà de manifest com de nociva pot ser per a una comunitat concreta una pràctica política guiada pels ideals més universalistes, aplicant-ho al cas del descobriment d'Amèrica (segles X V i XVI ). Finalment, la taula rodona, La transmissió dels valors fonamentals, comptà amb la presència dels Srs. Octavi Fullat, Ferran Sáez, Josep Hereu i Josep Monserrat, tots ells professors de Filosofia. El debat, moderat pel Sr. Josep Monserrat, constituí un diagnòstic sobre el grau de seguiment que es dóna en la societat europea actual d'alguns dels valors, que, precisament, la permeten definir com a tal.

Feta aquesta primera passada a vista d'ocell, les sessions del segon dia van retornar-nos a terra, a l'àmbit del concret. La primera intervenció va ser la del Sr. Joan Oliver, periodista. Sota el títol Mitjans de comunicació i democràcia el Sr. Oliver argumentà en favor de la importància que els mitjans de comunicació gaudeixin d'independència en relació amb els poders públics per tal que es pugui exercir un veritable control sobre aquests poders. En la segona sessió, l'historiador i ex-conseller de cultura, Sr. Joaquim Ferrer, en la ponència Consens català i dignitat nacional esbossà les línies mestres a través de les quals l'acció d'un poble el pot encaminar cap a la conquesta del seu ideal de plenitud. En la tercera, La influència de la Guerra Civil en la política actual, el Dr. i professor en història, Sr. Josep Maria Solé i Sabaté va fer objecte de consideració aquells fets de la Guerra Civil espanyola que són silenciats per part dels partits polítics que ocupen l'escena pública del present , i la repercussió que això pot tenir de cara al futur de Catalunya. La taula rodona, que va cloure el dia, va estar formada pel Sr. Joaquim Ferrer, i els doctors Josep Maria Solé i Dídac Ramírez -aquest darrer titulat en filosofia-, i va comptar amb la moderació del Sr. Manfred Díez, historiador. Amb el títol La Mística i la Política, el debat se centrà en l'anàlisi dels problemes que afecten actualment la societat catalana, i en la manera com convindria encarar-los a fi de garantir un desplegament de les seves potencialitats, d'acord amb un projecte de país i de civilització.

El tercer i darrer dia va incloure dues sessions destinades a pensar dues realitats que resulten transcendentals a l'hora de definir una política que tingui com a objectiu la millora del present: l'economia i l'ensenyament universitari. El Dr. Ramon Tremosa, professor de Teoria Econòmica, amb Creixement econòmic i finançament econòmic, va exposar quines són les mancances del sistema de finançament de què actualment gaudeix Catalunya, i quines són les conseqüències d'aquest finançament deficitari sobre el creixement de l'economia catalana. Per la seva banda, el Dr. Dídac Ramírez, en la segona sessió del dia, Perfundet omnia Lucet , a partir del lema del qual fa ostentació la universitat espanyola, va fer una reflexió sobre les ambigüitats i contradiccions que contenen els documents oficials que regulen les institucions universitàries, tot ressaltant els impediments que això suposa per a què el seu funcionament pugui ser eficient. A continuació, i com a novetat en relació amb cursos anteriors, els professors Jordi Sales i Joan Vallès -ambdós doctors en filosofia, el segon ja jubilat- van presentar els X Col·loquis de Vic. Feta aquesta presentació, el professor Jordi Sales dugué a terme la sessió de cloenda del curs, Política i Dignitat Nacional, en la qual es va referir a la necessitat d'abordar les qüestions que afecten l'ésser col·lectiu i la seva dignitat des d'una actitud i una pràctica que no hi facin violència i en rebaixin el to. Acabada la tasca d'anàlisi teòric, tots plegats, conferenciants, públic i organització passaren a gaudir del plaer d'un bon àpat i una encara millor sobretaula, les quals coses contribuïren no nogensmenys a dignificar aquest curs que ja és història.