Llibertat i liberalisme
Crònica de la taula rodona del XXVè Curs d'Estiu de la Fundació Relleu
Van intervenir a la Taula Rodona el Sr. Dídac Ramírez, filòsof i Catedràtic de Matemàtiques de les Operacions Financeres de la UB, el Sr. Francesc-Marc Àlvaro, periodista i assagista, i el Sr. Agustí d'Arana i Sagnier, llicenciat en Ciències Empresarials per ESADE i en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, a més d'antic directiu de diverses empreses del sector energètic i financer i de la Generalitat de Catalunya. La moderació de la Taula va anar a càrrec de Josep Solà, membre de la Fundació Relleu.
La Taula Rodona va aportar diversos elements per a l'anàlisi i la reflexió sobre conceptes respecte als quals els europeus comencem a estar molt familiaritzats: globalització, desreglamentació, neoliberalisme, deslocalització... Conceptes que, tot i estar molt vinculats a l'entorn de l'anàlisi econòmica, s'estenen per tots els àmbits del pensament i l'organització política i social. Segons es va constatar, tot aquest nou vocabulari ha pres una forta embranzida des del moment en què alguns ciutadans comencen a témer per la salut de l'Estat del Benestar, el qual entenen com la màxima garantia de la llibertat individual i col·lectiva. D'altres ciutadans, en canvi, temen que aquest Estat del Benestar, regulat per un gran nombre d'òrgans executius i legislatius, no sigui capaç d'articular mecanismes per poder respectar les iniciatives i actuacions dels ciutadans europeus.
La primera qüestió sobre la qual s'interrogà la Taula Rodona fou si realment els ciutadans europeus som lliures per decidir el nostre model d'Estat del Benestar. Tot i la rigidesa del sistema electoral, les dinàmiques centrípetes dels partits polítics i les pròpies limitacions de la democràcia, hi hagué un consens entre els ponents sobre la capacitat dels ciutadans europeus per decidir el seu futur i les seves regles de joc. Posteriorment, el debat s'ocupà en bona part de reflexionar sobre el paper de l'Estat, posant en relleu el seu alt nivell d'intervencionisme. Aquesta activitat, segons es va afirmar, pot derivar-se d'un Estat fort, orientador de criteris i polítiques i protector i garant de drets i deures dels ciutadans, o bé d'un Estat feble, buròcrata, que es deixa influir per determinats col·lectius que poden, fins i tot, marcar les posicions d'allò que és "políticament correcte". En aquest punt, la Taula reflectí la diversitat en les posicions dels ponents. D'una banda, plantejant la necessitat d'un Estat fort i protector universal de drets i deures i, de l'altra, posant més èmfasi en les garanties individuals.
Finalment el debat va anar-se enfocant cap a temes més concrets: el paper de Catalunya, fent referència a la preocupació sostinguda per una part de l'empresariat, segons la qual la globalització i les grans corporacions poden limitar el pes de l'empresa catalana, sovint d'una dimensió més reduïda. També es va tractar el contrast entre "ciutadania global" i "ciutadania local", com a punt de partida per debatre la possibilitat d'haver de renunciar a drets i deures consolidats a Europa, a causa de la influència de les dinàmiques internacionals.