L'Esglesia en crisi, diversos autors
DDAA
Angle Editorial, Col·lecció Dissidències n. 8, Barcelona,
Si per actualitat s'entén allò que acaba de succeir, aquest llibre, publicat ara fa dos anys, no és d'actualitat. Però si la importància del tema i les aportacions dels autors superen en molt el relatiu pas del temps, heus aquí que els discurs de si val o no la pena parlar d'aquest llibre en aquest moment perd, crec jo, el protagonisme.
Sols hi ha dues qüestions d'aquest llibre que ens poden referenciar al temps concret: D'ençà de la seva publicació a Roma tenim un nou Papa, i a Barcelona un nou Arquebisbe, amén de la subdivisió de la nostra diòcesi en tres.
Pel demés, el llibre és una bona eina de reflexió i com el seu coordinador (Francesc Romeu) diu, el que pretén és crear debat. Les anàlisi que s'hi fan van a fons, i estan fetes des de la lleialtat, i per persones que se senten d'Església, que l'estimen. Per dir-ho de forma més planera s'estripa poc. I això m'agrada.
Com ja he dit en altres ocasions, no podria ressenyar un llibre que no m'agradés. Per tant, us el recomano vivament. Si us decidiu a llegir-lo, potser us passarà com a mi: confirmareu la vàlua d'alguns dels autors que ja coneixeu, i en descobrireu d'altres a qui val la pena seguir la pista.
Us deixo amb alguns retalls curts, d'alguns dels autors. He subratllat molt, i per tant ha estat difícil fer la tria. Finalment he optat per la diversitat i la simplicitat, i potser el meu breu resum no fa justícia al valor del conjunt de les aportacions.
Joan Carrera
..."la temptació seria caure sota la pressió de les dificultats que podria portar-nos a vies d'inhibició, d'involució o de reacció contraproduents"
..."L'Evangeli posa la primera dificultat (parlant d'evangelització) en la nostra poca capacitat d'acolliment, que decep l'esperança de la gent"
Francesc Romeu
"Penso en una Església que cada vegada quedarà més marcada pels laics i per les comunitats que no pas pels seus dirigents..."
"Cal anar alliberant els capellans de les tasques administratives... que qualsevol laic pot fer molt millor, per permetre que els capellans puguin dedicar més temps a l'acompanyament de les persones creients, o poc o gens creients, i a l'animació espiritual de la comunitat"
Ma. Teresa Llach (1933)
..."estic convençuda que no és la vida religiosa la que està en crisi, sinó un determinat model de vida religiosa... el model que està en crisi és el que s'instal·la en les seguretats i les lamentacions. El que es dol més per la falta de quantitat que per la falta de qualitat..."
"La paraula crisi en japonès té dues accepcions i dues grafies: una que vol dir perill, i l'altra que significa oportunitat"
Joan Torra (1954)
..."m'agrada repetir amb força que en el text conciliar del nostre particular Tarraconense, hi tenim el programa de futur de la nostra Església".
..."costa recordar que les situacions de crisi han estat sempre moments de creixement, i que la mateixa Església va néixer de la situació de crisi radical que hi va haver amb la mort en creu de Jesucrist..."
..."per tenir futur l'Església ha de ser pobra,... ha d'aprendre a perdre el poder... haurà de ser l'Església del servei... haurà de ser molt humil i haurà de saber viure molt més en el silenci de les paraules per parlar amb el testimoni de la vida... l'Església té el seu futur en el diàleg"...
Josep Boix (1929)
..."estic convençut que el vocabulari teològic de sempre pot ser, i sovint ho és, un obstacle per comprendre el Déu que ens revela Jesucrist i es proclama, revela i viu en l'Església.... i un missatge que no s'entén provoca indiferència."
Comparteix amb un teòleg contemporani de qui no diu el nom la següent formulació: "cada vegada crec més en Déu, però dubto molt de les paraules amb què expresso la meva fe, que vol ser autèntica i veritable"
Enric Puig (1945)
Parlant dels joves i l'Església. "Aquest distanciament generacional, accentuat en la darrera dècada, demana una presentació de l'Evangeli i la possibilitat de viure la fe, diferent d'aquella que s'ha emprat les darreres dècades."
"Davant la manca de preveres, religiosos i religioses joves, convé cercar persones joves a qui s'ha de donar una formació que supleixi aquesta activitat amb esperit de missió en el vessant organitzatiu i de coordinació..."
Albert Sáez (1965)
..."La reformulació del llenguatge de l'Església és una revolució molt més profunda, que implica refer les categories en les quals s'expressa, és a dir, la reformulació de la narració i de l'argumentació que fem servir els catòlics per transmetre, explicar, per fer conèixer fins on sigui possible una experiència personal i intransferible com és la religiosa."