Les ganes d'aprendre, de Jordi Galí
Jordi Galí i Herrera
Pòrtic 2005
L'obra que ens ocupa es tracta d'una obra escrita de bell nou, encara que reflecteix l'univers de lectures que Jordi Galí ha realitzat al llarg de la vida i que, d'alguna manera, conformen aquestes "ganes d'aprendre", expressió que ha manllevat de l'escriptor francès Marcel Pagnol. Altrament, aquesta obra -que agombola els records i opinions de l'autor amb fragments de la literatura universal- també posseeix un innegable interès per a la història de la pedagogia catalana atès que al llarg del llibre desfilen alguns dels protagonistes de la renovació pedagògica del país del segle XIX, sobretot de la seva primera meitat.
Un dels nuclis durs d'aquest llibre rau, possiblement, en el reconeixement que en la personalitat de l'autor es dóna una paradoxa entre la seva capacitat intel·lectual i la seva voluntat que, en un exercici d'humilitat i sinceritat, reconeix que en el seu cas marxen per camins dispars. En efecte, Jordi Galí accepta que tota la seva trajectòria intel·lectual ha estat marcada per la convicció, que ha manllevat de mossèn Batlle, que el que és essencial en educació és una "intel·ligent formació del caràcter", com a premissa indispensable per a la formació d'unes elits que dirigeixen el país.
En l'obra, Galí reprodueix fragments literaris de caràcter ben divers però que tenen com a comú denominador aquell afany de superació que sempre comporta la vida escolar, entesa des d'una perspectiva que excel·leix l'esforç, el mèrit i el treball de l'alumne. Dit d'una altra manera: Jordi Galí veu en l'escola -una de les grans creacions modernes- el motor per ascendir socialment i el mecanisme per fomentar una educació del caràcter que permeti configurar unes elits que siguin capaces de dirigir les regnes de la societat.
Tant és així que per Jordi Galí l'educació del caràcter arriba a ser més important que la formació intel·lectual.
La pedagogia de Jordi Galí penetra en el lector talment com si es tractés d'una fina pluja d'hivern. És una pedagogia viva que neix de la pràctica quotidiana i de la reflexió teorètica perquè no oblidem que, a banda de la seva formació filològica, Jordi Galí també és un pensador contrastat com bé sabem els membres de la Societat Catalana de Filosofia. Tal vegada, en el cas de Jordi Galí es pot dir allò que la filosofia esdevé pedagogia i que, al seu torn, aquesta pedagogia implica una consciència cívica perquè només és ciutadà qui compleix uns deures: els drets -tan reivindicats en aquesta cultura postmoderna- han de ser una simple conseqüència d'un comportament presidit pel compliment dels deures de cadascú.
En qualsevol cas, no és fàcil sistematitzar la pedagogia de Jordi Galí que es desprèn del Manifest per l'ensenyament que tanca el seu elogi de les ganes d'aprendre. En conjunt, ens trobem davant d'una pedagogia que a contracorrent no accepta el discurs d'ensenyar a aprendre, sinó que insisteix en la conveniència d'aprendre coses perquè és ensenyant coses, a través de processos, matèries i assignatures, com el mestre estableix amb l'alumne aquella relació humana fonamental que desvetlla les ganes d'aprendre. Ni més, ni menys.