Les arrels romàntiques del present, de Salvador de Brocà
Salvador de Brocà
Edicions 62. Barcelona, 1999
El llibre ens explica el camí recorregut per gran part dels intel·lectuals europeus durant els dos últims segles. Primer un intent d'encimbellar-se sota l'impuls de les ambicions més altes i després la davallada cap al nihilisme. L'autor formula això amb concisió: “L'encreuament de la infinitud anhelada i el no-res viscut”.
El llibre es composa de tres parts amb un total de quinze capítols. Analitza especialment obres de filòsofs, encara que les relaciona constantment amb d'altres aspectes de la cultura i de la societat. El seu interès rau especialment en dues coses: en el seu fil conceptual, molt sostingut al llarg de tota l'obra i el nucli del qual és la polaritat abans esmentada entre anhel d'infinitud i nihilisme, i en l'amplitud dels materials tractats.
La forma del llibre sembla derivar-se d'una ment amb una estructura tant històrica com filosòfica. L'autor no està especialment interessat en definir etapes i sèries temporals en els fenòmens que explica; més aviat sembla que el concepte filosòfic l'ofereix i delimita els camps en què s'introdueix després per explicar les vicissituds del pensament dintre d'ells. L'estil de l'escriptura és fluent i ens porta amb suau sinuositat per la densa boscúria de les creacions filosòfiques i culturals europees del període considerat.
Un títol que tal vegada cal prendre com un repte. Està justificat? Té el present, realment, arrels romàntiques? L'autor no fa una anàlisi directa del present i de la seva connexió amb el romanticisme, probablement perquè deixa aquest últim pas per a la reflexió del lector després d'haver proporcionat les suficients dades i pistes. Amb tot, la tasca que ens queda després d'haver llegit el llibre no és poca, ja que l'herència romàntica és entre nosaltres, si utilitzem una distinció d'Ortega i Gasset, més com un conjunt de creences que no pas d'idees. Ara bé, creences són aquelles idees que tenim en el cervell sense adonar-nos-en. Per això configuren de manera automàtica el que entenem per realitat objectiva i òbvia, escapolint-se així del dubte i de la consideració reflexiva. Per això és difícil veure l'herència romàntica en nosaltres mateixos.
Però és interessant intentar-ho perquè està en joc el correcte judici sobre grans formacions culturals, sobre concepcions filosòfiques i també moltes coses de tipus existencial. Respecte a aquest últim aspecte, cal dir que el romanticisme proposa un model d'existència de perfil bastant determinat que l'autor analitza en molts moments però especialment en el tercer i quart capítol de la primera part. Un model de vida proposat en el seu moment de forma explícita i que actualment ens arriba de forma més aviat indirecta.