L'autre voie de la subjectivité. Six études sur le suje et le droit naturel au XVIIe siècle, de Yves-Charles Zarka
Y. Ch. Zarka
Collection “Le grenier à sel” - Beauchesne, 2000
Els estudis del Prof. Zarka i les iniciatives que promou són una de les contribucions més sòlides en l’actual panorama de la filosofia política contemporània. El lector català pot disfrutar amb els anàlisis precisos que formen el seu llibre Hobbes i el pensament polític modern. En aquest nou llibre el Prof. Zarka ha reunit estudis sobre Hobbes, Cudworth, Locke, Leibniz, Althusius, Grotius, amb mencions acurades sobre Pufendorf, Suárez, Spinoza, Henry More i d’altres. El conjunt, donada la claredat expositiva i la fina selecció dels textos-claus a què el Prof. Zarka ens té acostumats ja faria d’aquest petit volum una eina imprescindible per a tots els que s’interessen per la història de les idees al segle XVII. Amb aquesta primera manera de veure les coses el que no quedaria gens clar és: per què ens hauríem d’interessar d’una manera especial per les idees polítiques del segle XVII? En el meu escrit introductori a la versió catalana del seu llibre sobre el pensament polític de Hobbes La qüestió sobre els fonaments de la política saludava la posició de Zarka com una confirmació dels beneficis que la sobrietat de l’estudi ens pot proporcionar per tal d’encarar les nostres preocupacions més immediates. L’autre voie de la subjectivité, un llibre de cent trenta-tres pàgines àgil i de lectura fàcil confirma aquest judici d’una manera encara més brillant.
A la tesi heideggeriana de la metafísica de la subjectivitat com a nucli pervers de la modernitat filosòfica li cal una reconsideració a fons en ella mateixa i sobretot en els abusos que d’ella en deriven. El ressò d’aquesta tesi hermenèutica degenerada en un slogan repetit –sense la brillantor de les anàlisis heideggerianes originals– alimenta la confusa retòrica de la post-modernitat i una vaporosa agit-prop personalista que s’alimenta dels tòpics més crispats de la vulgata catòlica anti-cartesiana. La confluència d’aquest fenomen amb residus de pensament emancipatori descontextualitzat dota moltes ambientacions de l’actual crítica política europea d’una enorme ambigüitat sobre la noció de ciutadania universal com a font dels drets i deures de tots els components de la comunitat política. Perillosament i com molts plantejaments de la crisi europea dels anys trenta les crides a la intensitat de sentiment o participació d’unes minories esforçades en una l’acció política solidària i voluntària al marge de les rutines diàries no són per elles mateixes un fenomen vigoritzador de res.
La via que obren les recerques contingudes en els sis estudis que formen aquest nou volum és la de l’exploració de l’altra via de la subjectivitat moderna que és la formulació de la noció de subjecte de dret com a fonament del pensament polític. Aquesta altra via obliga a revisar “la significació de la subjectivitat en el món modern” (p.3). El conjunt d’estudis s’articula en tres moments: síntesi, trajectes i paral·lel. El paral·lel ho és entre les posicions d ‘Althusius, Grotius i Hobbes sobre el dret de resistència. Els trajectes són: el de la crítica de Cudworth a les posicions hobbesianes sobre l’acció, el subjecte i la norma moral; l’estudi de les nocions d’identitat i ipseitat a Hobbes i Locke; l’alteritat en l’ipseitat en la noció leibniciana de dret natural i, finalment la correlació entre dret subjectiu, equitat i caritat també en Leibniz. Una de les aportacions més clares del conjunt és l’explicitació de Leibniz com un pensador de la intersubjectivitat, el que implicarà “una revisió fonamental de tot el que massa sovint s’ha escrit sobre la clausura en ella mateixa de la mónada”.
A la síntesi “l’invention du sujet de droit” (pp.3-30) és on la posició de Zarka es fa més contundent i clara; cal revisar la noció heideggerianitzant de subjectivitat moderna des de la seva realització en la noció de dret natural modern: la idea de subjecte de dret implica la de persona moral universal cívic, irreductible a tota perspectiva fisicalista o naturalista. El subjecte de dret implica una perspectiva intersubjectiva de comunitat. I, finalment, cal veure com aquesta idea de subjecte de dret lluny d’implicar els foscos horitzonts de decadència, oblit i de dominació “on alguns han volgut tancar” la subjectivitat moderna és a l’origen del millor dels nostres sistemes polítics i de les seves possibilitats constants de revitalització. L’autre voie de la subjectivité és una bona introducció a una consideració del pensament racional europeu com a pensament polític basat en aquesta noció sovint repetida, sense considerar-la en totes les seves connotacions morals, d’Estat de dret.