L'autèntic origen dels europeus, d'Octavi Fullat
Octavi Fullat
Pòrtic. Barcelona. 2005
En una època en què a Europa -i especialment a Catalunya- tothom s'omple la boca de multiculturalitat i en què es debat com i fins a quin punt s'ha d'integrar la immigració que ens arriba de tot el món, el filòsof Octavi Fullat posa el dit a la nafra des de la primera plana d'un llibre savi i combatiu com pocs: "No sempre ens adonem que l'acte d'admetre l'estrany implica dos interrogants previs: qui és l'altre? Qui sóc jo? Donem per descomptat que ens coneixem com a occidentals (...) Però dubto seriosament de la nostra autoconeixença (...) Aquesta recerca no té cap altre objectiu que el de respondre a la pregunta: "qui som, nosaltres, els receptors?".
Quan Octavi Fullat anuncia que per explicar Occident, no n'hi ha prou a parlar de Grècia, Roma i la Il·lustració, que també cal incloure-hi el cristianisme ("Es pot ser ateu o bé agnòstic, però no es pot ser poca-solta"), ja es cura en salut afirmant que desplega la seva tesi servint-se del saber humanístic i dels mètodes que li són avinents (l'hermenèutica i la fenomenologia).
Centrat en la geografia europea ("Alguns somiatruites diuen que la seva geografia és la terra sencera; és clar, parlen del que ignoren"), Fullat destaca les quatre escissions o ruptures importants que caracteritzen Europa culturalment: contraposició món romà-mon grec (segle IV); arribada de l'islam, que afecta sobretot el sud; separació definitiva entre llatins i bizantins el 1054; i reforma protestant durant el segle XVI, que deixa un nord protestant i un sud catòlic. I és en aquest context geocultural on Fullat emmarca la seva meditació: "Amb 'cristianisme' faig esment aquí d'una història de civilització concreta desenvolupada en l'interior de l'espai europeu entre els segles IV i XV. Sostinc que aquesta història és la que condiciona i fa possible una història més àmplia, tant en l'espai com en el temps, una història específica que és costum de denominar 'Occident'. Cristianisme, per tant, en la meva perquisició no és utilitzat com a religió, sinó com a fet de civilització; és a dir, en tant que cultura (com a manera de veure el món), tecnologia (com a manera de modificar el món) i, finalment, en tant que institucions socials (com a manera d'inserir-se col·lectivament en el món)".
El triangle que componen Jerusalem, Atenes i Roma generarà el cristianisme: l'encarnació de l'Absolut jueu (o sentit definitiu) en el si de la cosmovisió immanent de grecs i romans. Una síntesi que configura Occident i que sorgeix de la macrocivilització del blat (sense lligams amb la macrocivilització de l'arròs: bramanisme-hiduisme, budisme, confucionisme, taoisme, sintoisme; ni amb la del blat de moro: civilitzacions precolombines).
Com es produeix aquesta síntesi entre religions paganes i la religió judaica que desemboca en el cristianisme i la seva posterior evolució, és el que Fullat desglossarà al llarg del llibre; una història impossible de resumir en aquest article, però que parla de fets concrets, de personatges històrics i d'idees que aniran configurant el món occidental.
La síntesi cristiana, explica Fullat, entrarà en crisi al segle XV, quan l'ésser humà i la raó desplaçaran Crist com a punt de referència total. "La modernitat neix del cristianisme, però l'assassina tot desencarnant-lo i tornant a les ciències i tècniques grecoromanes. L'Etern és sobrer." El Renaixement (o Home) i la Il·lustració (o Raó) assenyalen, doncs, l'agonia històricosocial del cristianisme, per bé que els valors cristians sobreviuen en forma de valoracions col·lectives (això sí, sense suport metahistòric).
En definitiva, L'autèntic origen dels europeus defensa l'existència d'una civilització, l'Occidental, que és completament diferent d'altres que hi ha hagut i hi ha al món; argumenta la llavor del cristianisme (durant molts segles per activa, i després per passiva) com a fonamental i intrínseca en la configuració d'Occident; i proposa que aquest llegat, en un món tan caòtic i faltat -o sobrat- de referents, no el llencem a les escombraries, sinó que el tinguem ben present a l'hora d'analitzar el present i dibuixar el futur.