La vendedora de rosas, de Víctor Gaviria

Els resultats fan de la pel·lícula un document impagable de les terribles forces que pot desencadenar la descomposició social en la personalitat d’un nen. És aquí on es situa l’èpica de la pel·lícula, el combat entre una realitat intolerable que endureix i insensibilitza els individus despersonalitzant-los, i la innocència que malda per a sortir i expressar-se, per a perpetuar-se a través del sentiment i de la poesia. Combat desigual lliurat a l’interior de milers de nois del carrer on la duresa, necessària per a la supervivència, esdevé la mesura del fracàs de la infantesa.

Un dels aspectes que més va investigar Gaviria i que queda reflectit a la pel·lícula va ser els efectes que provoca el saco en els nois. La droga dóna als nens del carrer la possibilitat d’experimentar tot allò que els es negat. En certa manera és l’última reserva espiritual d’aquests nens en procés de desnaturalització, una manera desesperada de conservar una infància que està sent espoliada.

“Por medio de la botella, los niños simbolizan a la madre cariñosa que ya no está por ninguna parte. La madre que transforma por completo el ánimo y el sentido de la vida de un niño. (...) Los niños y adolescentes sacoleros «sueñan», alucinan y tienen visiones de imágenes pacientemente construidas: ven a su mamá, que está tan lejos, aparecer de pronto para regañarlos e indicarles un camino que ellos odian sin saber la razón... A veces sueñan con la Virgen María, aparición dulcísima, que está suspendida sobre la calle, y les murmura, sin traicionar los labios, palabras de cariño saturadas de dulzura increíble... Luego la Virgen se transforma en la mamita, la abuelita que le ordena dejar la botella de sacol y volver al internado de las monjas... O sueñan que son más altos que los edificios, o sueñan que se hacen tan pequeños que ya nadie los ve ni los persigue... O viendo rostros cambiantes en las nubes del cielo, o con amigos queridos que conversan con ellos durante horas, amables y agradables, riéndose de la gracia absurda de las palabras...”

Com uns Oliver Twist del segle XXI, els nens de La vendedora de rosas ens obliguen a mirar, cara a cara el submón invisible que creix paral·lel a la societat de l’abundància i del progrés (econòmic i no pas moral). Un món on l’única frontera clara és la gran claveguera que separa el barri de barraques del centre de la gran ciutat. On la realitat i el somni es confonen i on la frontera entre la vida i la mort esdevé tènue, desdibuixada.

M’és molt difícil no fer una referència al final de la pel·lícula, a l'escena de la mort de Mònica, apunyalada a les runes del que havia estat casa seva. És, crec, la gran metàfora de la pel·lícula: el fracàs d’una família que no va poder ser i per extensió el d’una societat d’adults que no han sabut deixar un futur als seus fills.

Malauradament la pel·lícula de Gaviria es pot veure avui com un oracle. La realitat, implacable i grollera, no ha deixat gaires escletxes a l’esperança: des de que va acabar el rodatge, sis dels actors han mort i Leidy Tabares, la protagonista complex una condemna de vint-i-vuit anys de presó per haver matat a un taxista.

(*) Les cites estan tretes de dos entrevistes a Víctor Gaviria:

  • Revista Universidad de Antioquia, núm.266 / Octubre Diciembre de 2001. Entrevista feta per Víctor Viviescas. Es pot consultar a www.editorialudea.com
  • ”Víctor Gaviria por Víctor Gaviria”, entrevista feta per Fernando Cortés. Es pot consultar a www.revistanumero.com

Fitxa tècnica:

Director: Víctor Gaviria
Producció: Erwing Goggel
Guió: Víctor Gaviria, Diana Ospina, C. Henao
Director de fotografia: Rodrigo Lalinde
Muntatge: Agustín Pinto
Càmeres: Erwing Goggel, Olmo Cardozo
So: Rafael Umaña, Heriberto García
Director artístic: Ricardo Duque
Música: Luís F. Franco
Repartiment: Leidy Tabares (Mónica), Mileider Gil (Andrea), Geovanni Quiroz (Zarco), Marta Correa (Judy), Alex Bedoya (Milton), Diana Murillo (Cachetona), Liliana Giraldo (Claudia), Yuli García (Yuli), Elkin Vargas (Anderson), John Fredy Ríos (Chocolatina), Robinson García (Pepón), Elkin Rodríguez (Don Hector), Wilder Arango (El Cejas), Giovanni Patiño (Papa Joani)
Nació: Colombia
Any: 1998