La Sagrada Família segons Gaudí, d'Armand Puig i Tàrrech
Armand Puig i Tàrrech
Pòrtic, 2009
Si alguna cosa podem destacar avui de Barcelona per sobre de moltes altres (Modernisme, Barça, Mediterrani, comerç, capital de Catalunya) segurament és l’associació amb la figura de Gaudí… i potser encara més que la figura de l’arquitecte, la seva obra més emblemàtica: la Sagrada Família.
La visita del Papa el novembre de 2010, i la retransmissió de la cerimònia de dedicació del temple que va fer TV3, així com la inauguració de l’exposició a Roma “Gaudí, la Sagrada Família de Barcelona, art, ciència i espiritualitat” el passat 24 de novembre, són una confluència de factors que m’han decidit a parlar d’aquest bon llibre.
De la Sagrada Família i de Gaudí, se n’ha escrit a bastament …i se n’escriurà. Però cal destacar aquesta obra ja que l’Armand Puig ha volgut anar al fons de la qüestió, i per tant de l’obra i del seu autor. Què ha volgut expressar Gaudí amb la Sagrada Família? D’on surt la inspiració a l’arquitecte? Fins a quin punt fe, art i ciència s’entrecreuen en aquesta obra? Puig té molt present la doble vessant d’aquesta obra arquitectònica: la dimensió artística i la dimensió religiosa que la inspira. I això ho fa repassant de forma exhaustiva el sentit dels símbols de tots els elements del temple, a la vegada que poua, a través de persones que van ser properes a Gaudí, en la persona de l’arquitecte.
Cal agrair l’esforç de l’autor per divulgar i fer entenedor, sense perdre el rigor necessari, un edifici complex, una mentalitat molt especial, ambdues coses de difícil comprensió. Fa temps (així ho diu ell mateix) que cercava “d’escatir el sentit d’un pensament expressat en pedra”, i diu haver descobert la grandesa de la síntesi gaudiniana. Però el que més l’ha corprès és “besllumar l’ànima d’un místic”a través de comprensió de la seva obra. Crec, per la manera en que s’expressa l’autor, que pot afirmar que “ha quedat travessat per una ferida que sols s’experimenta davant allò que és superior, una síntesi entre pedra i art, una vertadera travessa espiritual”.
La riquesa de l’obra (la Sagrada Família) i del llibre de l’Armand Puig, fan que us recomani un exercici triple, i per aquest ordre: Visita, lectura i nova visita. Crec que es la millor manera d’enfrontar-nos a una de les obres d’arquitectura més visitades i potser ja poc controvertides de l’actualitat.
Personalment, entrar dins el món de Gaudí i en concret de la Sagrada Família m’ha produït un efecte “crida”, que més endavant intentaré traduir en unes reflexions més extenses i personals, ja que encara queden aspectes al voltant d’aquesta obra amb molt interès i que ens haurien de permetre una lectura de la Sagrada Família d’una forma més polièdrica. Com a mostra d’aquesta multiplicitat de lectures i de l’interès que suscita aquesta obra acabo amb una frase del cardenal Gianfranco Ravasi (president del Pontifici Consell per a la Cultura) a propòsit del temple com “una criatura viva que expressa també un poble com Catalunya, que és fortament gloriós, orgullós de les seves arrels, de la història, de la llengua, de la cultura i també de l’espiritualitat, ja que, en efecte, en el seu interior viu, contínuament canviant, hi ha el testimoni d’una fe”.