La participació de les regions constitucionals en el futur d'Europa

La Declaració de Laecken, el desembre del 2001, va obrir la porta a la inclusió de les regions en el repartiment de les competències a la Unió Europea (UE). És per aquest motiu que, abans el 15 de novembre es varen reunir a Lieja els representants de les regions amb poders legislatius plens de la Unió Europea per analitzar la manera de reforçar el seu paper dins aquest futur que s’havia de dibuixar un mes després a Laecken.

Amb la perspectiva de la Declaració sobre el futur de la Unió Europea aquestes regions varen adoptar la Resolució envers un reforçament del paper de les regions amb poder legislatiu en el si de la UE on valoren molt positivament el debat en curs sobre el futur de la UE i destaquen que és indispensable la implicació de tots els nivells de poder subestatal –en especial les regions amb poders legislatius– en la concepció de la política europea. Igualment reclamen, sobre la base de les seves característiques i estructures específiques, que les regions amb poders legislatius tinguin un lloc en el marc de les instàncies comunitàries i puguin participar activament i directament en el procés de presa de decisions comunitari.

Un altre punt que cal assenyalar és que destaquen la necessitat que els ciutadans coneguin quin grau de poder –local, regional, estatal o europeu– és competent en un àmbit determinat i qui és políticament responsable de cada competència. Tanmateix opinen que si bé correspon en primer lloc als estats membres associar estretament les seves regions al debat sobre el futur de la UE, aquesta ha de reconèixer el paper específic que poden jugar les regions i demanen que es tingui en compte el dèficit de participació regional en el procés de decisió europea i que aquest tema es tracti en la propera Conferència Intergovernamental (CIG). De la mateixa manera que es pronuncien a favor d’un delimitació més precisa de les competències de la UE sobre la base dels principis d’atribució, subsidarietat, proporcionalitat i respecte de la identitat nacional dels estats membres, tenint també en compte la dimensió regional.

En aquest sentit, la Declaració adoptada a Laecken preveu la participació de membres de regions constitucionals entre els sis representants del Comitè de les Regions que assistiran com observadors a la Convenció i tot i que tímidament, gràcies a la iniciativa de la Presidència belga, destaca el fet regional dins la UE com a via per assolir el repte democràtic europeu i en el sentit que en un eventual repartiment renovat de competències no es produeixi una ampliació de  les competències de la Unió o un assalt a les competències exclusives dels estats membres, i en el seu cas, de les regions.

Des de Catalunya, fundadora i partícip del moviment per la participació a les institucions comunitàries, aquesta és una qüestió política fonamental que hauria de ser reconeguda en el Tractat, o Constitució del 2001, atès que la participació de les regions constitucionals en l’articulat institucional de la Unió assegura un dels objectius principals, el d’acostar la Unió al ciutadà, i garanteix el respecte a la diversitat i al paper que tenen les diverses entitats polítiques en la delimitació de competències i responsabilitats que es deriven també de l’aplicació del principi de subsidiarietat.

Al final, la realitat s’imposa, i una Unió amb l’euro a la butxaca, amb vint-i-cinc Estats membres, amb més de quatre-cents milions d’habitants, haurà de tenir unes institucions, una representació democràtica, uns mecanismes decisoris i un clar apropament al ciutadà, molt diferent i certament molt millor que l’actual. Per respondre a aquesta realitat i característiques, caldrà assegurar la intervenció de les regions constitucionals, atès que la funció d’aquestes és cabdal per atendre els objectius fixats per al 2004 i serà més factible des de l’operativitat de la Convenció que si els actuals Estats membres s’haguessin reservat de nou l’exclusiva de la revisió dels Tractats. Amb la Convenció, s’ha obert una porta per assolir els objectius establerts per les regions constitucionals i assegurar una presència d’aquestes que els actuals governs, amb l’excepció en tot cas d’uns pocs Estats membres com Alemanya, Àustria i Bèlgica, els neguen.

Igualment i davant la negativa del governs d’Aznar a atorgar cap paper de decisió a les regions en el marc de la UE, els parlaments de Catalunya, Escòcia i Flandes treballaran conjuntament per evitar que s’obviïn les identitats de les nacions sense Estat en la futura Convenció. Hi ha hagut ja una primera trobada dels Parlaments per definir una línia conjunta d’acció cara a la CIG prevista per al 2004; les prioritats d’aquest pla de cooperació són l’intercanvi permanent d’informes i treballs sobre el paper de les regions a la UE, la reivindicació d’una “relació directa” amb la cambra europea en aquelles qüestions que afectin les competències de les regions i la defensa d’un tracte igualitari per a les llengües que no gaudeixen d’oficialitat estatal.

El Parlament de Catalunya ha instat al Govern de la Generalitat a convocar paral·lelament a la Convenció europea, una Convenció catalana per al debat sobre el futur de la Unió, per implicar la societat catalana en el debat europeu que s’està produint per al nou Tractat del 2004. D’aquesta Convenció catalana s’encarregarà el Patronat Català Pro Europa i tindrà com a objectiu principal impulsar, coordinar, desenvolupar i difondre a Catalunya una reflexió interna el més àmplia possible sobre quin ha de ser el futur de la UE amb la implicació del major nombre d’entitats representatives de la societat catalana, per oferir a les institucions de la Unió Europea i als qui estan elaborant la Convenció sobre el Futur d’Europa una proposta sòlida i ben fonamentada des de la perspectiva catalana perquè en el moment de modificar els Tractats actuals en la Conferència Intergovernamental del 2004 es tinguin en compte els drets de les nacions sense Estat que com és el cas de Catalunya tenen un elevat grau d’autogovern, i la responsabilitat d’aplicar la legislació comunitària.

És el nostre objectiu principal en l’actual dinàmica europea l’assegurar la nostra participació directa en les institucions i la presa de decisions de la Unió Europea. La tasca no és fàcil i l’oposició dels estats formidable, però la pròpia realitat i també l’esperit europeista que anima la reforma de la Unió Europea juguen favor nostre.