«Per una divina paradoxa, la tenebra és transparent i la llum és opaca...
Escrits durant deu anys (1925-1935) a la capçalera de la revista La Paraula Cristiana, contenen la meva visió personal de la major part dels poemes que ha neguitejat el món, molt particularment el nostre petit món, durant aquesta dècada agitadíssima». (Carles Cardó)
