Textos fonamentals de Jaume Vicens Vives

"La vida dels catalans és un acte d'afirmació continuada. Per això el primer ressort de la psicologia catalana no és la raó, com en els francesos; la metafísica, com en els alemanys; l'empirisme, com en els anglesos; la intel·ligència, com en els italians; o la mística, com en els castellans. A Catalunya el mòbil primari és la voluntat d'ésser.

Aquesta voluntat és indefugible, indeformable i impercaçable. És un fenomen operant, que es testimonieja a cada recolzada de la vida catalana des de 1680, adés en l'experiència econòmica, adés en les manifestacions de l'esperit. Aquesta voluntat no és dipositària de cap classe ni grup social, sinó que és patrimoni de tot un poble. Per ella som un poble tan tradicionalista i ensems, tan innovador. Perquè la voluntat exigeix decisions actuals i no tan sols esguards delerosos del passat."

Jaume Vicens Vives

Núm. 29 de la Col·lecció Eixos

Jaume Vicens Vives va néixer l'any 1910 a Girona i va morir a Lió, en plena maduresa. Ja abans de la guerra, havia entrat a la palestra com un historiador vigorós, agosarat i polèmic, però eminentment científic. La guerra, que va esclatar quan tenia 26 anys, la "depuració" de la post-guerra, les dificultats per guanyar-se la vida i per aconseguir una càtedra universitària, varen obligar-lo a una sèrie d'activitats que revelaren nous aspectes de les seves aptituds: Vicens es convertí en un gran divulgador (Gallach, Editorial Teide). Fou també un excel·lent periodista, sobretot a les pàgines de la revista "Destino", on s'arrecerava tot allò d'una certa categoria intel·lectual en el desert d'aquells anys.

El que queda fora de dubte és que és una figura fonamental en la historiografia catalana. Un home que ha de ser recordat i les síntesis històriques i de pensament del qual (Notícia de Catalunya i Aproximació a la història d'Espanya, principalment) han de ser tingudes en compte en qualsevol projecte català de futur.