El passat per endavant

Podem demanar-nos què passa amb els fonaments sobre els quals s'ha construït realment el nostre present: són prou sòlids per a bastir-hi un futur? O bé són una
fràgil capa de glaç, mirall dels nostres somnis, que s'esberlarà quan ja serem massa
lluny de la riba?

Diem del passat que el tenim "davant". Perquè en història, sempre caminem de recules: només veiem el passat, mentre que l'esdevenidor, cap allà on anem, ens queda amagat. No tenim mai "un esdevenidor (radiant o molt alegre, això és igual) davant nostre".

Si entenem que el passat no és un fardell que hem d'arrossegar, sinó que integrar-lo és precisament la condició que ens permet anar endavant, encara més, que és el motor de tot avenç, aleshores comprendrem que és una sort de tenir el passat per endavant.

Rémi Brague

Núm. 10 de la Col·lecció Realitat i Tensions

Rémi Brague és catedràtic de filosofia medieval a la Universitat de París I (Panteó-Sorbona). Compagina la seva docència a París amb la Càtedra Romano Guardini
a la Universitat de Munich. També ha estat Findlay Visiting Professor a la Universitat de Boston. Ha publicat nombrosos llibres -d'entre els quals destaquem
Du temps chez Platon et Aristote (1982), Aristote et la question du monde (1988), Europa la via romana (1992, d'aquesta mateixa col-lecció) i La Sagesse du Monde.
Histoire de l'expérience humaine de l'univers (1999). El passat per endavant és el seu darrer llibre i es publica primer en català.