A la flama del vi. Estudis sobre l'ensenyament platònic, II
A la flama del vi, expressió que dóna títol a aquest comentari del Convit de Plató, té el seu origen en el llibre segon de Les lleis, on I'Estranger d'Atenes enfront del rigorisme dels seus interlocutors justifica així la institució del symposium: "les ànimes dels bevedors, com una peça de ferro, guanyen flexibilitat a la flama del vi i s'hi rejoveneixen". Sobre aquesta funció positiva del convit com a convivencialitat, la qüestió central per a la nostra interpretació del Convit platònic era: hi ha o no hi ha, a la nit de la casa d'Agató, un guany de flexibilitat i un rejoveniment de les ànimes dels interlocutors? La resposta ha désser negativa i hauríem de saber-ne el perquè, Aleshores podem demanar-nos: quina és la proposta platònica d'un convit que realitzi la funció benèfica que l'Estranger d'Atenes proclama? I, respecte a les nostres societats de transmissió complexa: tenim alguna o algunes institucions que rejoveneixen les ànimes i els hi donen flexibilitat? Si abans de respondre ens ho pensem una mica, aquest llibre haurà complert alguna funció.
