La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat

Quan es vol explicar la trajectòria històrica d’una entitat que té cent anys com la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, per ser exactes, uns quants anys més, perquè es formà el 1899, es té el risc d’ocupar tot l’espai de què es disposi per explicar-se, descrivint les vicissituds viscudes i protagonitzades durant aquest segle llarg d’existència.

Són tants els episodis, les inquietuds, les accions realitzades des d’aquell final del segle XIX, que podem restar submergits per aquesta història. Però, com sia que ens convé explicar les conviccions que vertebren l’entitat també en l’actualitat, cal fer un esforç i anar al fons de la qüestió i explicar per què nasqué, per què ha continuat i per què creiem que pot seguir essent útil.

Hi ha un episodi molt suggerent en la història de la Lliga Espiritual, és la seva naixença. Sorgeix d’un grup de gent jove que vol contribuir a fer present en la vida de Catalunya les inquietuds espirituals des d’un Cristianisme que volen sincer i capaç d’expandir-se per fer una societat més sòlidament construïda. L’apassionament amb què tracten aquests neguits troba l’acolliment de Torras i Bages i emprenen l’acció com a entitat, és a dir, el seu testimoni, volen que en l’ampli sentiment i convicció del Catalanisme s’expressi de forma vigorosa, moderna, directa, el missatge del Cristianisme.

Des d’aleshores, és fàcil trobar la gent de la Lliga Espiritual en les iniciatives més diverses que mostren una voluntat de reconstrucció espiritual i nacional de Catalunya. Al llarg d’aquest segle cal subratllar com a moments especialment importants de l’entitat i de la seva actuació en referència al marc general de Catalunya, primer, la seva naixença, que afirmava com el missatge cristià havia de projectar-se al conjunt del poble de Catalunya; i amb aquesta voluntat trobem la Lliga en un seguit d’iniciatives que volen actualitzar la litúrgia i, en general la comprensió del món. Hi ha un segon moment important en la història de l’entitat, és la dècada dels anys trenta, etapa de grans esperances i de grans trasbalsos que acaba amb la Guerra d’Espanya (1936-1939), amb Catalunya submergida per diverses onades de violència que destrueixen l’esforç que fins aleshores havia fet la Renaixença; en aquell escenari dramàtic, la gent de la Lliga seguí mantenint-se fidel a les creences espirituals i cíviques i féu tot el que podia per salvar-les del naufragi. Encara hi ha un altre moment especialment important en la història de la Lliga, és el que es produeix en la dècada dels anys quaranta, en aquella llarga postguerra en el marc de la dictadura. En aquelles condicions, la Lliga es fixà com a objectiu prioritari el treball amb la joventut, que en bona part es féu a través de l’Escoltisme, i, en general, fou senyal de represa, de reconstrucció, de futur.

Ara som davant un d’aquests moments en què se’ns demana un esforç especial perquè l’època també és d’una gran importància. Catalunya viu els resultats d’un allunyament que s’ha produït en les últimes dècades respecte a la dimensió espiritual de les coses i, així mateix, de l’abandó de les responsabilitats cíviques, tot sembla abocar a una apoteosi de l’hedonisme, de la banalització, de la superficialitat.

És evident que aquest és el corc que actualment rossega les energies dels catalans i en gran mesura de tots els europeus,i és en aquest camp en el que ens cal projectar-nos i promoure iniciatives per ajudar a descobrir que és possible omplir la buidor de l’època amb conviccions que de forma ben actual volen una societat que no sigui regida per la simple llei de la selva.

La gent de la Lliga hem iniciat aquest segle XXI amb la preocupació de donar continuïtat i utilitat a l’entitat; creiem que ho hem aconseguit i ara, el que convé és donar-hi més projecció, amb més iniciatives, amb més energies. Aquesta és la crida que fem, aquest és el desafiament.