La gestión de la memoria, de Juan Sisinio Pérez Garzón
Juan Sisinio Pérez Garzón y otros
Editorial Crítica, S.L.
El subtítol d’aquesta obra ja és prou indicatiu: La història d’Espanya al servei del poder.
El passat és un arsenal de dades d’on cada societat extreu i selecciona personatges i fets per construir una memòria que justifiqui el present.
La història és una selecció de fets.
Aquesta selecció s’ha fet moltes vegades amb l’objectiu de ser aliment de patriotisme o formació de ciutadans disciplinats i sotmesos.
Aquesta selecció pot ser negativa o censura, en el cas de neteja d’arxius pels monarques absoluts de tot allò que no els agradava.
Una altra forma és ordenar els fets amb la intenció de transmetre el concepte històric-organicista de la nació. Una “essència” que perdura a través de tots els temps. I aleshores el que cal és ordenar tota l’argumentació en funció d’aquest fet. Així l’existència continuada de l’Espanya-nació des de la prehistòria, els romans, visigots, la reconquesta, els Reis Catòlics, etc.
Això en el temps. Però els clixés també són en el territori: en mapes successius es presenta l’Espanya peninsular sempre tancada pels Pirineus. O a través de les institucions, per exemple, promovent la identitat entre la monarquia i l’Estat, o l’obsessió per ensenyar qui van ser Carles V o Felip II.
Tot això és causa de tòpics nacionalistes en les històries que es donen, sobretot, en l’ensenyament, però també vehiculats a través dels mitjans de comunicació i en el discurs polític.
Aquestes crítiques es fan, sobretot, al Nacionalisme espanyol, molt inquiet, perquè amb el sorgiment de les autonomies li sembla que la seva ideologia ha passat a un pla secundari, però també s’analitza de passada que actualment les autonomies han caigut en la mateixa temptació. Bascos, gallecs, andalusos, canaris i catalans.
Al final es fa una crida a una revisió que porti a crear ciutadans amb sentit crític, amb un caràcter no excloent i una visió més europea, i àdhuc més universal.
Aquest és un llibre interessant que ajuda a desfer molts tòpics.