La formació del ciutadà. Crònica del XXIè Curs d'Estiu

El XXè curs d’Estiu del Gen-Fundació Relleu amb el tema “La formació del ciutadà” despertà molt interès. Prova d’això és l’alt grau d’assistència en el transcurs dels tres dies que durà.

Sota un text extret de l’editorial del Relleu número 71 els organitzadors lligaren un total de nou conferències i dues taules rodones. El mencionat text obria la tesi del curs “en les societats modernes el dret de ciutadania és universal...” “...En conseqüència una societat democràtica es compromet a educar tots els seus membres en el respecte a la llei i a la formació de tots els seus membres com a possibles governants...”

La primera lliçó fou a càrrec de Dídac Ramírez (filòsof, catedràtic de matemàtiques de les operacions financeres de la UB) “La prepolítica o la formació en la política” a on sentà la base conceptual del debat posterior i potser el dinamità amb una tesi rotunda: la necessitat de professionalitzar la política i que la seva activitat sigui regida per un col·legi professional.

Jordi Porta (sociòleg i síndic de greuges de la UAB) ens parlà a continuació del “Passat i present de la formació de la joventut a Catalunya”. Des d’una reflexió personal sobre la seva biografia comparà la joventut i certs valors, des dels anys de l’escoltisme (anys 50) fins a l’actualitat, que ell anomenava del desencís.

Conceptualment el títol del curs l’ajudà a definir Jordi Galí amb una conferència on aprofundí en el concepte de ciutadà. Només l’home és home en relació als altres. Atacà frontalment el concepte modern de jo (self).

Josep Monserrat (professor de filosofia de la URL) ens parlà de Leo Strauss, i ho feu parlant-nos primer de Ravelstein, nom amb què l’escriptor Saul Bellow havia escrit sobre Allan Bloom, deixeble destacat de Leo Strauss. El coneixement platònic ens diu que raó, bellesa i bondat han d’anar units. Si falla alguna pota el desequilibri pot portar a un cert narcisisme o esteticisme, tics de la modernitat.

Mn. Ballarín (capellà i escriptor) feu dues conferències. En la primera ens parlà de “Verdaguer”. Ballarín feu una aproximació molt personal a la vida de Mossèn Cinto.

Substituí a Toni Cova en el tema “La transmissió de l’evangeli, avui” conferència que despertà un enorme interès. El problema del capellà és també el problema del pare o mare de família o del catequista. Ens parlà de Sant Francesc i de l’esperit de pobresa, de l’alegria del cristianisme, de les benaurances. Crec que fou una xerrada important.

“El dret català en la formació del ciutadà” fou un tema abordat per J. J. López Burniol (notari) on defensà la importància del dret català en la configuració de la identitat de Catalunya.

Xavier Trias (portaveu del Grup Parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats) ens parlà de “La imatge de Catalunya en la formació del ciutadà espanyol”. Amb enquestes d’opinió a la mà ens parlà de com ens veuen els espanyols i també de la seva experiència a Madrid. No se’l veia massa optimista, donada la conjuntura acutal.

Clogué el curs com cada any Jordi Sales (professor de filosofia de la UB) amb una lliçó sobre el títol del curs. Ens parlà del problema del concepte de formació enmig d’un relativisme cada cop més establert en les nostres societats.

Es feren dues taules rodones que estan ressenyades a continuació.