La Catalunya que volem. Reflexions sobre el model de País i Estat
Ser el que volem ser, sent el que hem estat
La Claca Finances és un Club de Borsa integrat per una trentena de professionals i empresaris de diversos sectors. La pràctica de la inversió borsària és l’activitat central del Club, però també som un fòrum on es tracten i es debaten temes d’actualitat política, econòmica, social i cultural, sovint amb convidats de primer nivell en el seu camp. La inquietud per l’evolució de Catalunya és en el rerefons de la nostra activitat. Aquest document, doncs, l’abordem com ho fem en la nostra activitat: des de la pluralitat de punts de vista i experiències professionals.
Imaginem com voldríem que sigui el nostre país un cop portat a terme el procés de construcció del nou Estat Català. I situem la visió uns vint-i-cinc anys enllà, conscients que alguns objectius són assolibles més a curt termini, però altres requereixen transformacions molt més profundes i, per tant, més prolongades en el temps. Intentem presentar idees clares per aconseguir transformacions profundes. Ara bé, no proposem res que contradigui la idiosincràsia i els valors que caracteritzen Catalunya al llarg de la nostra història. Al contrari, el millor punt de partida per construir el nou Estat ens sembla que són els valors i els trets diferencials de Catalunya com a nació. Alguns d’aquests valors han pogut trobar canals d’evolució a pesar de la situació de no-sobirania pròpia, però altres han estat massa supeditats a aquesta condició. Però tots ells han de tenir un paper fonamental en la definició i la construcció del nou Estat. En algunes àrees expressem els valors i els objectius que volem per a aquest i en altres, com ara l’econòmica i financera, a més d’això som més específics i apuntem els instruments que creiem convenients per portar a terme les transformacions necessàries.
Imaginem, en definitiva, una Catalunya que busqui la cohesió social allunyant-se del paternalisme, que valori tant els deures com els drets, que propugni la mobilitat social des del mèrit més que des del corporativisme, que prefereixi la competitivitat abans que l’homogeneïtzació.
Una Catalunya que tingui unes institucions efi-cients, edificades sobre una sòlida mentalitat de servei públic i de meritocràcia, tant en l’estructura de l’administració com en el cos de servidors públics, ja siguin funcionaris com càrrecs electes o de confiança.
Una Catalunya desenvolupada econòmicament a partir dels criteris i instruments fins ara segrestats. Amb la capacitat, la racionalitat, la iniciativa i les necessitats plenes del país modern i innovador que sempre hem estat.
Una Catalunya financerament forta, que vol dir tant que els ciutadans han de tenir els instruments per poder prendre decisions fonamentals sobre els seus recursos, com que la banca estigui al servei del desenvolupament de les empreses.
Una Catalunya que tingui l’ensenyament i la formació com la base de l’impuls emprenedor dels ciutadans en tots els àmbits.
I una Catalunya que tingui en l’activitat agropecuària la força que hi ha tingut tradicionalment i la possibilitat d’un futur engrescador, rendible i sostenible per al conjunt de la societat.
Una Catalunya que sigui el que sempre ha estat per ser el que volem que sigui.
Els trets definidors i diferencials de Catalunya com a nació
Catalunya sempre ha estat un país d’acollida; bressol de cultures mil·lenàries i de cultures innovadores.
Catalunya és un país històricament de trànsit.
Catalunya sempre ha mirat de cara enfora i ha estat oberta a les cultures del seu voltant.
Catalunya és un país que sempre s’ha caracteritzat per la defensa de la cohesió social.
Catalunya ha creat, respectat i mantingut, sempre que ha estat possible, les institucions que han permès durant molts segles un govern propi i una tradició democràtica mil·lenària.
Catalunya és un país sense matèries primeres ni fonts d’energia.
Catalunya és un país industrial, transformador de matèries primeres i creador de valor afegit.
Catalunya ha estat sempre un país estalviador i inversor.
Catalunya ha estat un país de talents, un viver d’emprenedors.
Catalunya és un país amb una activitat agropecuària ancestral.
Catalunya sempre ha estat un país creatiu i culturalment resistent i actiu.
Un nou estat independent dins la Unió Europea hauria de preservar i enfortir aquestes característiques essencials en la seva acció de govern.
La cohesió social
Recuperar la possibilitat de la mobilitat social afavorint amb tots els mitjans la preservació d’una classe mitjana potent i engrescada.
Mantenir i millorar l’estat del benestar amb criteris de mèrit sense caure ni en l’exclusió ni en el corporativisme homogeneïtzador.
Afavorir totes les iniciatives legals i econòmiques per garantir les prestacions suficients en cas d’atur encara que, malauradament, aquest pugui transformar-se en alguns casos en permanent.
Ser molt amatents a les situacions d’exclusió i de dependència coordinant-se amb les entitats laiques i religioses dedicades al tercer sector.
Establir una nova política d’immigració que parteixi d’una definició dinàmica de necessitats d’acord amb el món empresarial i d’un compliment estricte de deures i una vigilància acurada del drets.
Afavorir la descentralització de les polítiques per posar en mans dels ens institucionals que estan més a prop dels ciutadans els mitjans necessaris per preservar aquesta cohesió social.
Garantir un nivell d’ensenyament de qualitat ja sigui públic o privat.
Mantenir amb eficiència contrastable els serveis de salut. Els sistema administratiu ha d’afavorir la feina dels metges i professionals i estar al servei de l’usuari.
Afavorir l’accés a un habitatge digne, amb lloguers assequibles, treballant colze a colze amb la iniciativa privada.
Les institucions
Elaborar i sotmetre a referèndum una Constitució com a marc legal de referència inexcusable però amb voluntat de modificar-se si així democràticament es demana.
Utilitzar el referèndum com una eina de consulta habitual per a temes que es considerin transcendentals.
Elaborar una nova llei electoral que tendeixi a acostar molt més els candidats als seus representats.
Organització territorial nova, desfent la superposició administrativa actual i adequant-la a les noves necessitats com a estat, per facilitar els processos de presa de decisions amb criteris de racionalitat, eficiència i proximitat.
Eliminar la burocràcia, mitjançant la supressió de procediments i nivells de decisió, millorant l’eficiència de l’administració pública. Considerar el funcionariat com un conjunt professional de servidors públics. Potenciar l’Escola d’Administració pública.
Ampliar els departaments del Govern en aquelles àrees on es tindrà una nova responsabilitat i en especial en les relacions internacionals.
Preparar i escollir amb absoluta objectivitat les persones que representaran Catalunya en els organismes internacionals i, en especial, els de la Unió Europea.
Distingir amb claredat i preservar l’absoluta independència entre el poder legislatiu, el poder executiu i el poder judicial.
Constituir el poder judicial amb garantia d’imparcialitat i atenent exclusivament als mèrits acadèmics i professionals. Potenciar l’Escola Judicial.
El Banc de Catalunya com a Banc Central. La seva estructura ha de basar-se en els models de Bancs Centrals Europeus existents (encara que adaptat, a fi de funcionar amb una estructura ajustada).
Catalunya, país de trànsit, d’acollida, industrial i de serveis
Plataforma logística d’Europa. Prioritat absoluta de l’Eix Mediterrani, que vertebri el país i totes les rutes logístiques hi han de confluir. Els ports han de «pertànyer» a aquest eix prioritari. Els aeroports han de facilitar els contactes a tot el món convertint-se –sobretot Barcelona– en un hub intercontinental.
Potenciar els parcs logístics per tot el recorregut del corredor i també de forma transversal –sempre que econòmicament sigui viable– a tot el país. Intentar que els parcs logístics no siguin merament «de trànsit» sinó que creïn valor afegit.
Afavorir la participació de la iniciativa privada en la construcció d’aquestes infraestructures.
Completar i potenciar una xarxa reticular rendible de transport ferroviari de passatgers i mercaderies.
Prioritzar totes les polítiques i les inversions consegüents per tal de garantir el subministrament hidrològic i energètic, disminuint el màxim possible la dependència dels combustibles fòssils.
El desenvolupament de les energies alternatives ha d’afavorir tant la investigació com la implantació d’empreses viables en aquest sector. Modificar, si s’escau, la legislació pertinent per tal de permetre’n la implantació.
Potenciar el turisme de qualitat. Turisme cultural. Turisme d’espectacles i manifestacions culturals. Turisme de temps lliure d’hivern i d’estiu. Promoure el coneixement internacional del país de forma intensiva i diferencial a través de les ambaixades i dels intercanvis.
Fomentar la professionalitat i el servei impecable del hotels, residències, apartaments turístics, cases rurals, etc.
Continuar amb la forta embranzida de la Catalunya gastronòmica potenciant iniciatives de desenvolupament que siguin exportables.
Participar en les grans xarxes de moviments turístics a nivell de tour-operadors, companyies aè-ries, Internet, creuers, etc.
Fer gaudir a qui ens vulgui conèixer d’una història, una cultura i una situació geogràfica excepcionals.
La nostra definició de país de trànsit ens confereix de forma reconeguda històricament una voluntat exportadora. Assolir una quota del 60% del nostre PIB en exportacions hauria de ser un objectiu irrenunciable.
Utilitzar les ambaixades com veritables promotors comercials que ajudin les empreses a exportar.
Potenciar l’establiment d’empreses catalanes a l’exterior.
Dinamitzar l’activitat econòmica amb l’organització de Fires, Congressos, Simpòsiums, etc. que facilitin l’intercanvi de persones, mercaderies i serveis.
Crear xarxes en l’àmbit de les noves tecnologies que ajudin a l’activitat exportadora.
Facilitar els processos administratius per a l’exportació. Ajudar i promoure en l’àmbit de les entitats financeres el finançament de les exportacions o l’establiment en altres països.
Promoure Catalunya com a site industrial no només en transformació i logística sinó també i principalment en R+D+I.
Facilitar l’establiment d’empreses o la creació de noves filials oferint avantatges economico-fiscals sempre dins la més estricta legalitat.
Catalunya financera
Eliminar incerteses. És fonamental perquè, durant el procés de creació de l’Estat propi, es continuï garantint i es millori el finançament de les empreses i els particulars de Catalunya.
Cal ser proactius políticament el «dia abans» per no tenir problemes el «dia després». Cal tenir acordat políticament i financerament el «dia després». S’ha de saber quants bancs amb seu social a Catalunya quedarien i què passarà amb la Banca existent avui al territori.
Banca privada. Catalana, espanyola, interna-cional. Funcionament lliure, subjecte a compliments normatius homologats a nivell de supervisors actuals globals i del Banc de Catalunya i amb una supervisió adequada.
Crear un banc amb participació pública majoritària que incentivi la competència amb la banca privada. Assegurar el finançament de darrer recurs en inversions estratègiques i a llarg termini a sectors considerats vitals (infraestructures, pimes i emprenedors). Sota control pressupostari i parlamentari estricte i gestionada des del punt de vista de risc i solvència exactament igual que la banca privada.
Aprofitar les institucions financeres catalanes per coordinar les iniciatives que portin a un creixement sostenible.
Potenciar la figura de l’assessor financer independent, primer com a «formador» dels inversors individuals i també com a vigilant i protector de les inversions provinents del estalvis personals, enfront dels possibles abusos de confiança de les entitats financeres.
L’assessor financer independent com a garant de l’actuació en interès del client:?La independència ha de ser un convenciment i una actitud i es concreta en el fet que l’assessor financer, en la seva actuació, de manera primordial i fonamental ha d’actuar sempre en interès del seu client.
Per fer-ho ha de conèixer el seu client, que no és el mateix que saber qui és. Es coneix el client quan l’assessor sap el que té, com ho ha guanyat, quant guanya, quines càrregues té, quines són les seves expectatives, quines són les seves restriccions, etc.
L’assessor ha de ser capaç de definir el perfil de risc del seu client per poder recomanar les inversions més idònies a la seva tolerància al risc i que compleixin els objectius assenyalats per al seu client.
L’assessor ha de defensar el client d’ell mateix. Qualsevol client vol, perquè és humà, treure el major profit i rendiment del seu patrimoni, en termes absoluts. Però com que el terme rendibilitat és totalment subjectiu, l’assessor ha de poder establir amb el seu client l’òptim paràmetre de rendibilitat/risc més adequat al seu perfil i així recomanar la inversió més idònia.
L’assessor ha d’estar format. La formació dóna informació i la informació dóna poder. Poder de decidir i aconsellar quina inversió és la que més s’adequa i és més idònia per al perfil del client.
L’assessor ha de ser un professional amb experiència.
L’assessor actuarà sempre sense conflicte d’interès. En l’hipotètic cas que n’hi hagués, serà comunicat al client i registrat convenientment.
Per finalitzar, podríem definir: assessor financer independent és el professional que dóna consells o emet dictàmens de qüestions que coneix en profunditat, relatives al manteniment i increment del patrimoni dels seus clients, utilitzant els productes financers que es distribueixen en el Mercat, des d’una òptica totalment independent, aplicant al màxim els coneixements i experiència adquirits i actuant sempre en interès dels seus clients, sense conflicte d’interès.
Creació d’un Regulador/Supervisor únic del Mercat Financer amb criteris d’objectivitat i eficiència. Dirigit per professionals d’experiència provada.
Una única autoritat supervisora per a la Banca i l’estalvi/inversió (inclou assegurances, mútues, fons de pensions, Borsa, emissors en mercats tant primaris com secundaris i assessors financers independents).
El model homologable podria ser el del Regne Unit (FSA).
Prioritzar l’estalvi i la inversió amb tractaments fiscals adequats i atractius.
Ser presents en els grans mercats financers amb l’objectiu de finançar-se a les millors condicions possibles ja que serem capaços de tornar-ho pel creixement de les nostres activitats.
Emissions de deute sobirà no sols dirigides al mercat institucional sinó també al privat. Molta cura amb la qualificació del deute sobirà per gaudir dels costos més baixos possibles.
Política d’impostos directes i indirectes que tinguin en compte el motor del consum com a eix important de creixement.
Les societats industrials i de serveis com a generadores d’inversions i de llocs de treball.
Les amortitzacions com a font d’inversions en cicles innovadors molt més accelerats.
Els impostos sobre les rendes personals amb criteri progressiu.
Els impostos de les plusvàlues financeres segons el manteniment en el temps de les inversions.
Convertir els Fons de Pensions públics en Fons de Capitalització perquè siguin sostenibles.
Preparar les empreses per al mercat de capitals i especialment la Borsa. Afavorir els fons de capital risc com a eina fonamental per al desenvolupament de les iniciatives en fase de start up.
Barcelona com a capital Financera i Borsària de la Mediterrània:La tradició borsària de Barcelona arrenca de l’any 1271, en època de Jaume I. La Borsa moderna data de l’any 1915.
La Borsa ha de ser el motor de serveis per a les empreses, destinats a facilitar-los l’accés als moderns mercats de capitals, per millorar la seva estructura financera i obtenir recursos per finançar adequadament el seu creixement i la seva expansió.
La Borsa com a:
- Eina de canalització de l’estalvi cap a la inversió productiva.
- Instrument de finançament per a les empreses i d’inversió per a estalviadors.
- Facilitadora de la mobilitat de la riquesa.
La Borsa necessitaria:
- Potenciar l’expansió dins la Mediterrània. Fent de motor de captació de projectes i d’empreses grans dels països de la Mediterrània per cotitzar al seu parquet.
- Potenciació del mercat de les pimes català.
- Afavorir el finançament de les petites empreses catalanes (small cap) amb instruments de finançament assimilables als de les empreses de dimensió més gran, creant un nou mercat adhoc. Per exemple, emissions de títols de renda fixa emesos per petites empreses i distribuïts en xarxa, degudament supervisat per la Borsa.
El mecenatge com a font per afavorir iniciatives culturals o mantenir actius altament preuats.
L’emprenedoria i el talent
Han de ser la continuació natural d’una tradició secular i font de creixement econòmic i personal.
Els programes d’ensenyament, des de l’escola i la formació professional –de gran i perduda tradició en el nostre país– fins a la universitat, guiats amb l’objectiu de donar possibilitats i mitjans de desenvolupament per poder gaudir d’una feina que permeti una vida digna i un cert nivell de motivació i satisfacció.
Incloure en aquesta formació específicament aspectes relacionats amb l’economia financera que ajudin en un futur professional i familiar a interpretar dades i prendre decisions.
Fomentar la meritocràcia tant a nivell dels ensenyants com dels alumnes, sense oblidar un nivell bàsic garantit per a tothom. No magnificar l’ensenyament públic com a darrer objectiu sinó l’ensenyament de qualitat.
Establir, on sigui possible, un sistema d’elecció escolar basat en el bon nivell d’ensenyament tot fomentant una sana competència entre centres. Substituir la gratuïtat, sense possibilitat d’elecció de centre, pel xec escolar que permet l’elecció d’escola.
Adequar totalment els cicles de formació universitària a les directrius del Pla de Bolonya i als possibles que es produeixin en el futur.
Major atenció als canvis de mercat i a la detecció d’oportunitats. Cal aconseguir una major diversificació dels sectors econòmics rellevants, de manera que disminueixi la dependència de sectors que tradicionalment han tingut un important pes a l’economia catalana (automòbil, consum, infraestructures, immobiliari).
Augmentar la capacitat d’assumpció de risc. No estigmatitzar ni el fracàs ni el fracassat; ans al contrari, considerar-ho com una etapa necessària per assolir l’èxit.
Entre els que inicien una activitat empresarial, s’observa una necessitat creixent d’optar per fonts de finançament alienes, amb tot el que significa pel que fa a dependència i compromís respecte a les exigències dels finançadors els quals demanen, en molts casos, accions contràries al desenvolupament empresarial. S’ha de fomentar, per tant, la capitalització estable dels nous projectes empresarials, com a alternativa al típic finançament temporal que ofereixen els inversors purament financers.
Potenciar l’educació i la formació emprenedora. Tenim Universitats, Facultats i Escoles de negocis de primeríssim nivell. Sens dubte aquest és un actiu imprescindible. El nivell de formació i d’exigència és a la base dels professionals cridats a excel·lir. Tanmateix existeix, segons el nostre criteri, una manca en la formació que s’ofereix, la qual en principi hauria de «desvetllar l’esperit d’emprenedoria». Caldria fomentar amb més energia els valors de l’emprenedoria entre els joves estudiants, ja que el fet que aquests estiguin en període de formació permetria donar a la nostra economia els talents necessaris per garantir la continuïtat d’aquest valor tan preuat i tan arrelat històricament al nostre país.
Facilitar l’activitat emprenedora. S’hauria de definir un entorn on els factors institucionals, polítics, econòmics i socials promoguin i facilitin la creació de noves activitats empresarials que generin valor per als accionistes i noves oportunitats de treball. La responsabilitat emprenedora no ha de ser pública; seria un contrasentit. Tanmateix les institucions públiques han de facilitar l’entorn legal, polític i social que permeti el creixement i consolidació d’aquestes noves iniciatives.
L’activitat emprenedora: en el seu origen sempre hi ha un punt de «bogeria». L’activitat emprenedora sovint respon a una «bogeria positiva» i, fins a cert punt, transgressora, d’aquell que surt de la comoditat per raons de necessitat o simplement per la il·lusió de donar forma empresarial a una idea. És fonamental crear els camins perquè, un cop identificats aquests «bojos» o «talents», els donem suport i encoratjament. Hem de reconèixer socialment i col·lectivament aquests «bojos meravellosos», els quals molt possiblement representaran la riquesa dels propers anys: són la gent que hi ha darrere empreses com Microsoft, Zara, Mango, Apple, Desigual, Genomic, Google i tantes altres que ja són companyies d’ordre mundial, quan encara estan en la seva primera generació. Hem de saber diferenciar clarament entre el perfil d’emprenedor i el perfil del gestor de risc (el que administra la «idea boja» de l’emprenedor), no pas per contraposar-los sinó per afavorir la bona coordinació entre ells. Així la «idea boja» podrà desenvolupar-se de forma sostenible en l’àmbit empresarial.
S’han d’aprofitar els valors intrínsecs del nostre país que sens dubte són el substrat del nostre lideratge a l’hora de crear riquesa. El nostre país té uns valors tradicionals i unes realitats consolidades que poden ajudar al camí de l’èxit. En concret, volem destacar:?
- Formació: Escoles de negocis, Escoles tècniques i Facultats universitàries, reconegudes mun-dialment. Teixit formatiu d’alta qualitat amb Universitats, Escoles de negocis i Centres d’investigació capdavanters en el rànquing mundial.
- Tradició emprenedora: Històricament present, socialment reconeguda i que, en molts casos, existeix com a llavor a nivell familiar, fet que facilita arribar als nostres joves a través de la pròpia família. La família segueix estant molt amatent a tot el que fa referència a la formació dels valors dels fills.
- Ubicació: immillorable des d’un punt de vista logístic i amb un alt nivell de qualitat de vida.
- Sectors emblemàtics i internacionalment reconeguts: Retail, Biotecnologia, Farmàcia, Turisme, Agroalimentació, Moda/Disseny, Viticultura.
L’activitat de la pagesia
Sens dubte, la millor manera de recuperar no només un nivell important d’autosuficiència sinó la preservació i conservació del medi natural és fomentar amb formació adequada, amb incentius econòmics i amb polítiques a llarg termini, el creixement de l’activitat agropecuària.
És necessària la reinserció en aquest sector de gent jove garantint un nivell de serveis suficients per atreure noves famílies joves sense que es converteixin en esclaus rústics. Al contrari, han de poder desenvolupar l’activitat agropecuària com qualsevol altra activitat econòmica.
Gestionar amb diligència tot tipus d’ajuts que puguin venir d’Europa.
Defensar la singularitat dels nostres tipus de conreus i de les nostres produccions agropecuàries en totes les taules de negociació i decisió a nivell europeu.
Facilitar la continuïtat del sistema Cooperatiu tant per vehicular el finançament dels projectes com la comercialització arribant, si cal i és econòmicament rendible, a un tipus de distribució més a prop del consumidor final.
Afavorir els processos d’integració entre el productors i la indústria transformadora per incrementar el valor afegit de les produccions agrícoles.
Fomentar l’explotació forestal tant en el seu vessant de matèria primera com en el d’energia alternativa com la biomassa.