Josep Anselm Clavé i el naixement del cant a Catalunya (1850-1874), de Jaume Carbonell i Guberna
Jaume Carbonell i Guberna
Pròleg de Xosé Aviñoa
Editorial Galerada, Barcelona, 2000
Aquest llibre, d’unes vuit-centes pàgines, és el resum de la tesi doctoral que va servir a Jaume Carbonell per doctorar-se, el 1996, a la Universitat de Barcelona. La tesi era dirigida pel professor Oriol Martorell, a qui des d’un principi va interessar molt, però en ressentir-se de la seva salut, i comprenent que no podia seguir endavant amb el treball, va passar el testimoni al professor Xosé Aviñoa.
El llibre no és una nova biografia del personatge amb unes noves aportacions, sinó que l’autor ha fet una gran història del naixement de les societats corals catalanes. Jaume Carbonell rescata la figura de Clavé de la llegenda popular, el despulla dels mites postromàntics que l’han envoltat fins avui i el situa en la història recent d’aquest país. El mateix autor ens diu: “Amb aquest llibre he volgut desmitificar Clavé i tornar-lo al seu lloc, sense treure-li els mèrits. Moltes afirmacions que s’han escrit són llegendes inversemblants, difícils de comprovar fins al punt que fan sospitar que són senzillament invencions d’investigacions. Alguns fets els he negat només afirmant que no semblaven creïbles i perquè no tenim documentació que avali l’opinió d’altres biògrafs. Des d’un principi la meva intenció no era escriure una biografia de Clavé. Tot i que coneixia molts aspectes de la seva vida privada, no m’han interessat si no tenien una relació amb les seves activitats musicals”. Així, com podem veure, el que preocupa de veritat a l’autor al llarg del llibre es donar a conèixer les activitats musicals d’en Clavé.
Carbonell en aquest llibre ens presenta a un Clavé polifacètic, però en tant en quant aquest estudi polifacètic contribueix a comprendre millor les societats corals. Clavé fou un home, que en tant sols cinquanta anys de vida, va conrear la música, la gestió cultural, la política, el periodisme, la poesia, el teatre, la literatura, etc., però el seu gran èxit va estar en la formació de l’home. Clavé va aconseguir sostraure als obrers de l’ambient miserable de les tavernes on se solien reunir i d’unir-los en societats corals.
Al llarg del llibre Carbonell desfà els mites i llegendes com per exemple l’enfrontament de Clavé, l’any 1856, a cops de puny, amb el capità general de Catalunya, Juan Zapatero. També rebat la tesi que Clavé havia ideat el programa de regeneració de les classes populars mentre estava detingut a la Ciutadella de Barcelona així com també aclareix la polèmica entre Clavé i els germans Tolosa sobre la reivindicació d’aquests d’ésser els primers en fundar una societat coral a l’Estat espanyol.
Amb la lectura d’aquest llibre retrobem insospitadament una part de la nostra història. En qualsevol població industrial del nostre país, abans o després, és difícil no trobar unes petjades del mestre. Els Cors de Clavé es van estendre per tota la geografia i aquests cors formen part de la història més sensible del nostre poble.
En definitiva el llibre de Jaume Carbonell és un magnífic treball que ens dóna notícia d’un personatge que tothom creu conèixer, però que amb la lectura del llibre ens adonem que pràcticament coneixíem molt poc.