Jordi Pujol: memòries. Història d'una convicció
Jordi Pujol
Proa, 2007
Jordi Pujol i Soley (1930), impulsor de nombroses activitats culturals i cíviques i iniciatives de tota mena, exbanquer, fundador de CDC; ha estat un dels polítics més importants de Catalunya i d´Espanya. Actualment està retirat de la primera línia de la política activa però segueix exercint un enorme paper mes com a pare de la pàtria, i la seva opinió segueix essent escoltada i valorada.
Fa uns mesos que ha aparegut el primer volum de les seves memòries, que va des de la seva infantesa fins als anys 80. El llibre repassa molts temes que van des d’uns orígens pagesos i de petita burgesia, als seus anys de formació, les seves influències, els seus mestres: Ainaud de Lasarte, Raimon Galí, Joan Triadú, Josep Benet, Vicens Vives; els anys del CC, la presó, Banca Catalana, fins a un llarg etcètera que acaba amb la fundació de CDC i els primers anys de la transició.
Jordi Pujol jove es demana, què ha passat? I després s’interroga, què cal fer per Catalunya? La seva missió serà primer fer país i desprès construir Catalunya. És per això que tot i reconèixer no importar-li els diners i el poder, aquests li caldran per fer coses. Necessita crear eines i implicar gent que també faci coses. Des d’una banca fins a una enciclopèdia, Pujol estarà darrere de gran part d’iniciatives culturals, cíviques o econòmiques.
El llibre vol girar pàgina als períodes desagradables, vol ser positiu, vol no furgar en les ferides, vol donar un missatge d’esperança. Sembla que Pujol, un gran pedagog, vulgui fer un llibre més pensant en el futur que en el passat. A vegades sembla un llibre de pensament on Pujol exposa la seva manera de pensar.
Un Pujol polièdric: cristià, socialdemòcrata, personalista, productivista, europeista, etc. És un llibre que no vol caure en un seguit d’anècdotes sinó que vol ser un llibre que desperti interès pel país i per la política. És un llibre de memòries pensat com a una eina més, d’un creador d’eines, i que vol projectar consciència nacional, esperit constructiu (construir Catalunya), que vol projectar el valor dels seus mestres.
Pujol és un home tremendament inquiet, quan un tema el preocupa s’hi aboca a fons, ho estudia meticulosament, ho treballa sobre el terreny, no para de parlar amb gent. És hiperactiu i reflexiu.
Una de les seves inquietuds més pregones és la religiosa, i ho exposa sense complexos. Pot sorprendre trobar un Pujol tan preocupat per la qüestió social, implicat en temes socials i molt informat. No és d’estranyar que més endavant situï CDC en el centreesquerra. Preocupació social que sempre han tingut els seus governs però que potser no ha acabat de saber-ho vendre. Els actuals dirigents del partit no haurien de perdre de vista aquesta dimensió social si volen tornar a governar.
Entre molts aspectes en els quals aquí no puc estendre’m, m’ha cridat l’atenció que Pujol té una certa admiració pel PSUC. Aquest és un tema important que caldrà seguir en el segon volum, ja que una de les crítiques que se li han fet al Jordi Pujol dels anys 80 és haver cedit massa espai cultural al PSUC.
És molt important saber llegir entre línies la relació entre Pujol i Tarradellas. Corrobora la tesi que la vinguda de Tarradellas fou provocada per Suárez per frenar els socialistes i comunistes.
El llibre, cap al final, té un clímax, que marca ja tota la filosofia del text. Ens els anys difícils de la transició després d’un mal estatut degut a la correlació de forces (CDC era la quarta força), Pujol guanyarà les eleccions del 80.
És un Pujol que diu que ha sabut resistir la immensa onada roja que travessa el país, i tornant als seus orígens escriu un article que fa forat “la gent de Sant Pancraç”. En aquest article diu que pertany a la gent del dilluns. De tornar a la feina. De l’eina a la feina. Connecta amb el nervi del país i connecta amb un votant ampli que no vol seguir uns ismes exòtics; socialisme, modernitat o cosmopolitisme. És la gent que demana salut i feina. CiU esdevé la força més votada i l’ara president Jordi Pujol tindrà l’eina més potent per seguir construint Catalunya: la Generalitat.
Aquesta ressenya no pot explicar un llibre que resumeix la vida d’un líder com Pujol sinó només fer-ne algun apunt.
A l’espera del segon volum agrair al molt honorable Jordi Pujol haver escollit un to tant constructiu; haver buscat teixir ponts i diàlegs, pensant no només en el passat sinó sobretot en el futur del nostre país.