Jordi Galí­, una aposta de romanitat

Vaig conèixer Jordi Galí en alguna de les reunions que a l'entorn de l'escola organitzava en Pau López quan el COU Jaume Bofill era als escolapis de Sarrià. Recordo molt bé l circumstància que feia que mentre tothom pujava per tal d'arribar a la reunió, ell era l'únic que baixava. Baixava des de l'Escola Sant Gregori. Després hem estat junts a molts llocs fent un munt de coses. Vull destacar una nota molt característica de l'amic Jordi Galí i se'n diu diligència: quan veu clarament que pot fer una cosa la fa. En conseqüència, com que té la vista clara ben sovint ha fet un munt de coses. A un observador superficial li costarà, potser, trobar la unitat en el conjunt ben nombrós de llibres, escrits, lliçons, comentaris i traduccions que formen el conjunt de la seva obra. Si ens limitem a la manera en què els experts actuals tanquen els seus camps trobarem que les aportacions de Jordi Galí en travessen molts. La pregunta correcta és: quin dinamisme fa fer això?

Posar com a nom Sant Gregori a una escola l'any 1955 és un gest significatiu, és una aposta de romanitat. Romanitat vol dir ser el que s'és reconeixent el que és superior com a superior. Construir una Escola Sant Gregori vol dir identificar la civilització a la que es pertany en la llarga distància i tenir confiança en la seva validesa. Penso que la raó de la fecunditat del magisteri d'en Jordi Galí és aquesta confiança: no cal fer masses proclamacions quan és possible mostrar bondats. Des dels Escrits de mossèn Batlle (1971) fins a Les ganes de d'aprendre (2005) passant pel Compromís polític dels germans Chesterton (1974, 1989) i la traducció d'Europa, la via romana (1992) -limitant-nos a quatre exemples- l'escriptura galiniana sap mostrar sòbriament bondats exercides com a penyora de bondats futures. Hi ha en aquesta estratègia un savi homenatge des de la voluntat d'estudi a la realitat, triar de la realitat aquell moment de plenitud que es pot fer exemple. Els comentaris de lectors més joves que composen aquest homenatge parlen de la viabilitat d'aquesta manera de procedir.

Mutatis Mutandis, és de justícia aplicar a Jordi Galí Herrera el que ell deia en un escrit a la revista Relleu de l'any 2000 sobre la generació de 1901 "intentar pagar el deute de gratitud a una gent que va donar amb el seu esforç una virada a la vida catalana que és a la base de gran part de les coses bones de què podem disposar i que són moltes". Poder disposar de bondats demanda la confiança d'un nosaltres obert al que és superior, demana una aposta repetida de romanitat.