Joia i fermesa

Sempre és bo començar per dir les coses pel seu nom i ara cal dir ben clarament que estem en un moment de crisi. La incidència més clara i punyent és en el camp econòmic, però també hi ha derivades prou significatives en els camps cultural, polític i social. Què podem fer per afrontar aquesta situació? Què és el que està al nostre abast i per tant sota la nostra responsabilitat?

La resposta és la nostra actitud i les nostres realitzacions concretes. És per això que creiem necessari tornar a reivindicar dos pilars fonamentals del nostre capteniment: la joia i la fermesa. Joia perquè, vagin com vagin les coses, ens sabem sempre fills d’una mirada amorosa i, per tant, exigent. I fermesa, perquè és amb fermesa que cal respondre a l’exigència d’aquesta mirada. Perquè, en definitiva, cal afrontar les dificultats amb el somriure serè d’aquell que veu els obstacles i no se n’espanta, perquè coneix la mesura de les seves forces i el sentit de la seva tasca, perquè sap que el seu esforç donarà fruit i perquè es reconeix deutor dels esforços d’altres.

No assenyalem per tant un camí fàcil. A més a més, proposem emprendre’l amb plena consciència. En primer lloc, amb un gest d’agraïment cap als que ens han precedit en aquesta ruta. Tots coneixem personalment homes i dones amb actituds exemplars que, en moments difícils, han sabut donar el to i marcar noves direccions. Però també és hora que assenyalem aquelles figures públiques que mereixen un record permanent, i que ens han de servir per dotar la nostra consciència col·lectiva de fortalesa històrica. Aquest any escauen, per raó dels seus respectius aniversaris, els noms de Màrius Torres i Jaume Vicens Vives. I també, pel cantó de la nostra Església, hem de recordar Josep Tous, acabat de beatificar a casa nostra mateix.

En segon lloc, volem fer un gest de solidaritat envers aquells que avui ens són companys de camí, als quals és bo de reconèixer la seva bona feina. Aquí també tindrem casos que ens tocaran de més a prop, tant en l’àmbit professional com en el personal. Però igualment, també cal destacar especialment aquells que fan propostes d’abast col·lectiu, nacional i fins i tot internacional.

Finalment, ens cal un gest de generositat envers els que ens seguiran. A ells els volem transmetre la nostra joia i la nostra fermesa, el nostre sentit de missió en la feina de cada dia, al servei d’aquest país, i, també, el do de la nostra fe.