Joaquim Maluquer i Sostres. El treball ben fet amb la voluntat de contribuir a la reconstrucció nacional de Catalunya.
Aquesta característica pot explicar-se també enumerant el conjunt d’actituds i conviccions que li vertebraven la personalitat, tals com una dedicació a l’estudi, una comprensió del conjunt de la nostra societat, una generositat sempre a punt per col·laborar en iniciatives d’àmbit general i una fidelitat a la pàtria; el resultat de tots aquests elements era una voluntat de fer un treball amb la màxima exigència i que fos realment útil.
Joaquim Maluquer havia estudiat sociologia a Ginebra, on es doctorà amb la tesi “L’assimilation des immigrés en Catalogne” (1963), i així mateix dret a la Universitat Autònoma de Barcelona (1973). Fou secretari general del Sector Tèxtil Cotoner, presidí la Junta de Govern de l’Hospital Clínic, formà part del consell d’administració del diari El Correo Catalan i va ser conseller de l’empresa Catalana de Gas.
Fou des dels anys d’estudiant un element actiu en la lluita del catalanisme per refer-se del trasbals profund que havia significat l’anomenada Guerra d’Espanya (1936-1939), de la qual Catalunya en sortí dividida i ocupada.
El 1956 publicà l’obra Els ocells de les terres catalanes que posteriorment ha estat reeditat en diverses ocasions i és considerat una referència bàsica d’aquest camp.
Aviat començà a publicar altres obres de clara significació en el redreçament de Catalunya com L’estructura econòmica de les terres catalanes (1963) i Població i societat a l’àrea catalana (1965) i Teoria econòmica i ecologia (1978).
Fou director general de Promoció Social en el Govern Tarradellas i secretari del Consell Executiu en la primera legislatura del president Pujol (1980-1984). D’aquells anys és fàcil guardar-ne un record molt estimulant. Eren moments en què l’autogovern reprenia, era evident que tants anys sense la pràctica de la governació havien dificultat aquesta experiència, i en aquell marc Maluquer hi aportà la seva capacitat a favor del treball ben fet. Observant com organitzava l’administració del Consell Executiu, ningú no hauria pogut sospitar que sorgia com tots de la clandestinitat forçada. Aportà a la Generalitat tot el seu bagatge d’exactituds, puntualitats i afany per la feina ben feta.
Presidí la Institució Catalana d’Història Natural del 1976 al 1978 i del 1998 al 2000 i fou un promotor del Llibre Blanc de la Gestió de la Natura dels Països Catalans (1976).
Publicà diverses biografies, Rafael Patxot i Juvert, mecenes i científic (1994) i Joan Maluquer i Viladot, jurisconsult i polític (1995). Les seves Memòries amb figures(1997), Del Quebec a la Patagònia (2000) i A l’encontre d’altres cultures (2003), així com Què pensa Duran Farell (2003).
Joaquim Maluquer procurà sempre intervenir en el sentit de contribuir a unir esforços. La seva descoberta del País Valencià en els anys d’estu-diant el feren amic de Joan Fuster. Allà on fou sol·licitat hi aportà el seu bon criteri i preparació. El Grup d’Estudis Nacionalistes i la Fundació Relleu ha tingut l’honor, des de la seva funció de patró de la Fundació, de gaudir de la seva dilata experiència i del seu sempre encertat consell ?Fou guardonat el 1996 amb la Creu de Sant Jordi i el 2003 amb el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla.
Joaquim Maluquer i Sostres ha estat un català que en un poble que encara no ha aconseguit la plena llibertat en el normal desplegament de les nostres energies fou amb el seu exemple un senyal de com hem de ser per aconseguir-ho i de com cal comportar-nos sempre per a seguir sent útils a la Humanitat.
Serveixin aquestes paraules com a homenatge pòstum i com a record viu perquè totes les noves generacions puguin conèixer la vigència del seu pensament i l’exemple del seu generós treball per al nostre País.