Jesús. Un perfil biogràfic, d'Armand Puig i Tàrrech
Armand Puig i Tàrrech
Editorial Proa. Barcelona, 2004.
El rector de la Selva del Camp, lloc conegut per la representació sacra sobre el misteri de l’assumpció de la Verge Maria, és a més un expert biblista, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, que ha gosat biografiar Jesús, el fundador del Cristianisme. És una introducció a una vida intensa i singular de 33 anys, de la persona que més influència ha exercit en la història de la humanitat. Ha estat, cal dir-ho, un treball totalment reeixit, que ha merescut fins i tot les lloances dels experts, malgrat que el llibre té una natural intenció divulgativa.
El llibre, tot i ésser complet, pot llegir-se còmodament per capítols independents. El seu llenguatge, clar i precís, ajuda a entendre la bondat del plantejament bàsic: conèixer el context en què Jesús va viure, per poder comprendre l’abast de les seves afirmacions. En aquest sentit, el llibre fa una aproximació molt contundent a la manera de viure i creure jueva. És un pas necessari, per poder copsar el missatge de qui no va defugir ésser conegut com a rabí o mestre.
Aquest llibre, com el pròleg del bisbe Tena diu, no serveix per a la meditació cristiana. El llibre és la síntesi d’un renovat esforç de recerca històrica sobre la vida i la persona de Jesús, i res més. Ni tan sols des d’una òptica creient, no hi ha cap concessió per elevar la figura de Jesús, com el Crist o Salvador, fet que dóna al llibre tota la credibilitat d’un treball sincer i sever. Aquesta coherència, fins i tot, suposa desmentir algunes sentències dels evangelistes, les quals ha quedat provat que no estan ben documentades.
Hi ha dos elements sobre els quals l’autor no aporta cap mena de dubte. El primer, és l’absoluta validesa dels tres evangelis sinòptics (Marc, Mateu i Lluc) i l’evangeli de Joan com a fonts històriquess de primer ordre. I també, la certesa històrica dels miracles realitzats per Jesús. Aquests dos elements, estudiats amb total rigorositat, desfan la idea que els evangelis canònics són meres construccions literàries de ficció, sobre les quals, com en el cas dels miracles, hi ha més tradició i propaganda que realitat. Doncs bé, pensar això, seguint un escrupolós estudi històric, basat en tota mena de recerques, és un greu error.
Alguns temes capciosos, com la família de Jesús o les proves de la seva mort, posats de moda pel manipulat gènere literari de la novel·la històrica, són exposats amb tota la fredor de l’investigador, i bandejats amb absoluta naturalitat. El treball de mossèn Puig no s’atura en els entrebancs petits, i en canvi insisteix, amb força, en l’estudi, fins i tot geopolític, de la Palestina del temps de Jesús. Aquesta reiterada voluntat per aprofundir en els ressorts socials, culturals i militars d’aquells dies dóna una solvència, quasi absoluta, a aquest treball ara publicat.
No obstant això, com el mateix autor destaca, la feina encara no s’ha acabat. La biografia de Jesús ens aboca, en certa manera, a un enigma continu. És una persona especial, dotada d’una autoritat fora de dubtes, i per tant, no és fàcil d’analitzar ni comprendre. L’esforç de l’historiador, en aquest cas, és mantenir-se al marge del misteri que suposa la notícia i la persona de Jesús. Més encara en el cas d’un sacerdot catòlic com mossèn Puig, ja que des de la fe Jesús és revela clarament com l’autèntic nou pont, per sempre, entre Déu i la humanitat.