Incansable i lúcid
Em donen la notícia de la mort del pare Batllori. Són dos quarts de deu de la nit. Feia només vuit dies que jo havia estat parlant amb ell a la seva cambra del centre Borja de Sant Cugat. La seva conversa era tan vivaç com sempre. La seva lucidesa, la usual. Després de més de dues hores de xerrada interessantíssima, durant la qual, com de costum, vaig prendre alguna nota, Miquel Batllori va anar a sopar. No va voler ajudar-se amb la barana del passadís i va anar tot dret, digne, i polit com sempre, ajudat només pel seu bastó. Gran privilegi és haver pogut treballar fins al darrer moment, haver conservat la seva intel·ligència excepcional fins al darrer dia. Quan em vaig acomiadar d'ell, no imaginava que era la darrera vegada que parlàvem, tal era el seu bon aspecte malgrat els 93 anys. Parlava amb la ironia acostumada dels molts honors rebuts, tots ells més que merescuts.
Personalment, li agrairé sempre l'ajuda generosa i desinteressada que em va prestar fa anys. La historiografia dels Països Catalans resta en deute amb ell pel seu treball incansable, per la penetració amb què ha aprofundit els grans temes que ha estudiat: des de Ramon Llull i Arnau de Vilanova fins al cardenal Vidal i Barraquer i les relacions Església-Estat durant la Segona República, passant pel papa Borja Alexandre VI, per Baltasar Gracián i el Barroc, i pels jesuïtes exiliats d'Espanya i d'Amèrica en el segle XVIII. Ha estat el darrer historiador capaç d'abordar èpoques i temes tan diversos amb la mateixa erudició, el mateix rigor metodològic i la mateixa profunditat d'interpretació derivada de la seva saviesa i de les seves qualitats humanes personals.
Per parlar de tots els temes tractats per Miquel Batllori, calgué el concurs de set especialistes en cadascun dels camps a les jornades científiques que li dedicà l'Institut d'Estudis Catalans el març del 1997. El fil conductor de la seva tasca incansable d'historiador és la continuïtat sense interrupció de la cultura en llengua catalana des del segle XIII fins avui i de la seva interrelació amb la cultura europea. L'única Unió Europea vàlida i viable era per Miquel Batllori la de l'Europa dels pobles en lloc de l'Europa dels Estats. Pocs catalans tan autènticament universals com ell, pocs religiosos tan liberals, pocs intel·lectuals tan exempts de pedanteria. Sense la seva obra, la història de la cultura catalana no seria la mateixa.