IV. 5. L'exèrcit de Catalunya

Un aspecte inèdit de la nostra guerra, viscut dia a dia. El coronel Guarner, el major Yoldi, representant de la classe obrera, i un grapat d'aprenents d'oficials eixits de l'Escola de guerra de Catalunya, transformen les primitives «columnes» en divisions aguerrides capacitades per a l'ofensiva.

George Orwell, testimoni d'excepció, ens fa veure nous horitzons.

L'Exèrcit de Catalunya hauria pogut canviar el curs de la guerra si les armes i municions rebudes els primers mesos no haguessin estat desviades al pou sense fons de Madrid, "tumba del fascismo".

L'autor vol retre l'homenatge que Catalunya deu encara al coronel Guarner i als seus companys professionals, artillers en la seva majoria. Admirablement comandats pel tinent coronel Botet, mostraren, salvant el front d'Aragó, que l'artilleria ben dirigida -tot i
escassa de municions- és la columna vertebral de la guerra.

Raimon Galí

Núm. IV de la Col·lecció Signe de contradicció

Raimon Galí i Herrera (Barcelona, 1917-2005) fou antropòleg i escriptor. Estudià filosofia i lletres a Barcelona, i a Mèxic antropologia i arqueologia. Fou oficial de l'Escola de Guerra de la Generalitat de Catalunya i el març de 1937 s'incorporà, amb tot l'Exèrcit de Catalunya, en el conjunt de l'Exèrcit de la República on seguí la guerra fins al final. S'exilià a Mèxic fins el 1948 on hi fundà la revista Quaderns de l'Exili. Influït per Péguy i Saint-Exupéry exhortà el voluntarisme i l'esperit de servei. El 1983 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Ha publicat Senyals de camí (1963), Els camins de l'estimar (1981), La Catalunya d'en Prat (1985), L'Exèrcit de Catalunya (1991), El X Cos d'Exèrcit i la caiguda d'Aragó (1994), La ciutat. Les arrels de la democràcia (1994) i L'Ebre i la caiguda de Catalunya (1996).