La contradicció, arrel mateixa de la condició humana, la trobem també en el més profund de l'ànima col·lectiva dels pobles. No cal dir, a Catalunya, als Països de llengua catalana. L'autor ha comprovat que aquesta zona vital i recòndita de la nostra identitat nacional no és mai tinguda en compte com caldria pels historiadors i rarament pels literats. Verdaguer i Guimerà, i en general els homes de la Renaixença, constitueixen una excepció. Per camins mots diferents, l'autor intenta seguir els seus passos.
